Política

Només un 35% dels catalans defensen apujar els impostos

Els votants de Cs i el PP, i en menys grau els del PSC, són els més contraris a augmentar la pressió fiscal

Els ciutadans demanen invertir més en sanitat i educació, i menys en turisme i comerç

Amb el debat dels pressupostos de la Generalitat encara fumejant, i amb l’increment de la pressió fiscal a les rendes més altes –com ara les que ingressen més de 90.000 euros l’any– com un element de controvèrsia, el darrer estudi demoscòpic del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) dedica un capítol a indagar, justament, sobre el grau d’acceptació social d’aquestes mesures. I davant la pregunta de si s’està disposat a pagar més impostos a canvi de millorar els serveis públics, un 34,6% dels enquestats responen que no. El percentatge és tímidament inferior al que es va obtenir en un estudi fet l’any passat, quan els partidaris d’aquesta política contributiva arribaven al 35,4%. Per contra, un 40,9% dels catalans propugnen mantenir la pressió fiscal –dotze mesos enrere, eren el 40,5%–, mentre que els que apel·len a abaixar-la sumen el 16,8%, respecte al 15,6% de l’informe anterior.

A l’hora de segmentar aquestes opinions en funció de les preferències electorals de cadascú, apareixen tendències que criden l’atenció. És el cas, per exemple, de JxCat, una formació que obertament sempre s’ha mostrat molt bel·ligerant amb la pujada d’impostos com ara el de successions. Doncs bé, un 44,8% dels seus votants són favorables a suportar més pressió fiscal, mentre que un 37,4% aposten per mantenir-la i un 11,8%, per rebaixar-la. Aquesta mateixa tendència, tot i que amb percentatges diferents, és la que es dona entre les bases d’ERC, els comuns i la CUP. En canvi, entre l’electorat del PSC, una formació d’esquerres alineada teòricament amb les polítiques considerades redistributives, són més els que advoquen per deixar els impostos tal com estan (47,4%) que no pas els que voldrien apujar-los (41,2%). Són, però, els simpatitzants de Cs (22,1%) i del PP (17,6%) els menys convençuts, i de molt, de la necessitat d’aplicar mesures contributives a l’alça. I, en inversa proporció, els populars són els més entusiastes (29,5%) amb la idea de revertir-les a la baixa.

On cal destinar els diners

Al marge de com es poden obtenir més ingressos, el baròmetre del CEO també pregunta en què creuen que s’hauria de gastar els diners la Generalitat. L’opinió generalitzada és que s’han de destinar, per aquest ordre, a polítiques de sanitat, educació i foment de l’ocupació de qualitat. En els tres casos, a més, no s’aprecien divergències destacables en funció del comportament electoral dels enquestats. Són prioritats compartides. No passa el mateix, però, quan es parla de medi ambient, molt més prioritari per al votant de la CUP que per al de Cs. I, de totes les matèries possibles, les que es considera que necessiten menys recursos públics són el foment del turisme i el consum.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern ofereix un pacte de país per superar la crisi

barcelona

Junqueras denuncia el Suprem per coaccions

barcelona

Boris Johnson empitjora i és ingressat a l’UCI

LONDRES
parlament

JxCat i ERC insten, cadascú a la seva, a la reforma del reglament

Trump manté les represàlies per l’escàndol d’Ucraïna

Washington
la crònica

Persistents, ara, des de casa

MALI

La violència gihadista creix i causa la mort de 20 soldats en un altre atac

Desconfinament parcial a Àustria la setmana vinent

Desconfinament parcial a Àustria la setmana vinent

POLÒNIA

Les eleccions no s’ajornen i dimiteix el vice-primer ministre Gowin