Només un 35% dels catalans defensen apujar els impostos
Els votants de Cs i el PP, i en menys grau els del PSC, són els més contraris a augmentar la pressió fiscal
Els ciutadans demanen invertir més en sanitat i educació, i menys en turisme i comerç
Amb el debat dels pressupostos de la Generalitat encara fumejant, i amb l’increment de la pressió fiscal a les rendes més altes –com ara les que ingressen més de 90.000 euros l’any– com un element de controvèrsia, el darrer estudi demoscòpic del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) dedica un capítol a indagar, justament, sobre el grau d’acceptació social d’aquestes mesures. I davant la pregunta de si s’està disposat a pagar més impostos a canvi de millorar els serveis públics, un 34,6% dels enquestats responen que no. El percentatge és tímidament inferior al que es va obtenir en un estudi fet l’any passat, quan els partidaris d’aquesta política contributiva arribaven al 35,4%. Per contra, un 40,9% dels catalans propugnen mantenir la pressió fiscal –dotze mesos enrere, eren el 40,5%–, mentre que els que apel·len a abaixar-la sumen el 16,8%, respecte al 15,6% de l’informe anterior.
A l’hora de segmentar aquestes opinions en funció de les preferències electorals de cadascú, apareixen tendències que criden l’atenció. És el cas, per exemple, de JxCat, una formació que obertament sempre s’ha mostrat molt bel·ligerant amb la pujada d’impostos com ara el de successions. Doncs bé, un 44,8% dels seus votants són favorables a suportar més pressió fiscal, mentre que un 37,4% aposten per mantenir-la i un 11,8%, per rebaixar-la. Aquesta mateixa tendència, tot i que amb percentatges diferents, és la que es dona entre les bases d’ERC, els comuns i la CUP. En canvi, entre l’electorat del PSC, una formació d’esquerres alineada teòricament amb les polítiques considerades redistributives, són més els que advoquen per deixar els impostos tal com estan (47,4%) que no pas els que voldrien apujar-los (41,2%). Són, però, els simpatitzants de Cs (22,1%) i del PP (17,6%) els menys convençuts, i de molt, de la necessitat d’aplicar mesures contributives a l’alça. I, en inversa proporció, els populars són els més entusiastes (29,5%) amb la idea de revertir-les a la baixa.
On cal destinar els diners
Al marge de com es poden obtenir més ingressos, el baròmetre del CEO també pregunta en què creuen que s’hauria de gastar els diners la Generalitat. L’opinió generalitzada és que s’han de destinar, per aquest ordre, a polítiques de sanitat, educació i foment de l’ocupació de qualitat. En els tres casos, a més, no s’aprecien divergències destacables en funció del comportament electoral dels enquestats. Són prioritats compartides. No passa el mateix, però, quan es parla de medi ambient, molt més prioritari per al votant de la CUP que per al de Cs. I, de totes les matèries possibles, les que es considera que necessiten menys recursos públics són el foment del turisme i el consum.
