L’oposició russa es rebel·la

L’anunci de la reforma de la Constitució russa feta pel president rus, Vladímir Putin, va agafar l’oposició russa de sorpresa. La rapidesa amb la qual Putin es va moure –el 15 de gener va proposar la reforma, el mateix dia va dimitir el govern en ple i cinc dies després ja havia dut les esmenes a la Duma, va deixar l’oposició desconcertada. “Ningú entén el que passa”, va dir aleshores el líder de l’oposició extraparlamentària, Aleksei Navalni.

Passada la voràgine d’aquells dies, l’oposició l’extraparlamentària –la real, ja que la parlamentària es lleial al Kremlin i dona suport a la reforma– ha reaccionat i es prepara per presentar batalla contra el que considera un “cop constitucional”. Ha creat un consell constitucional per presentar esmenes alternatives, prepara una campanya a favor del no en la consulta popular i convocarà accions de protesta.

“La Constitució del 1993 és el símbol de la nova Rússia, de la fi del partit únic i de la ideologia comunista. Les reformes proposades per Putin anul·len la divisió de poders i l’imperi del dret internacional. Significa que tornem al model soviètic, a l’arcaisme i a un aïllament més gran”, va assegurar Dmitri Gudkov, diputat de la Duma fins al 2016 i opositor al Kremlin.

L’oposició considera que Putin ha donat un “cop constitucional”, l’únic objectiu del qual no és reformar l’anacrònic sistema polític rus forjat durant els últims 20 anys o iniciar una transició, sinó perpetuar-se en el poder sigui com sigui.

“Putin vol donar la impressió que està canviant la situació, ja que l’anquilosament és evident”, va assenyalar Grigori Iavlinski, històric líder del partit liberal Iàbloko. Sospita que, després de l’aprovació parlamentària, la consulta popular serà convocada el mes d’abril i després s’avançaran les eleccions inicialment previstes per al 2021, ja que el Kremlin és conscient que el descontentament popular no ha deixat d’augmentar des de l’increment de l’edat de jubilació fa dos anys. La Duma –el Parlament rus– ja va aprovar la setmana passada la reforma constitucional en primera lectura en un temps rècord, però l’oposició extraparlamentària, que va treure al carrer aquest estiu més de 50.000 persones a Moscou en les protestes antigovernamentals més importants des del 2012, no es rendeix. Milers de persones ja han signat el manifest contra La usurpació de poder, publicat per Nóvaya Gazeta, el diari més crític amb el Kremlin, l’objectiu del qual és llançar una àmplia campanya popular contra la reforma, que no es limitarà només a protestes als carrers.

Iàbloko va fer el primer pas amb la creació d’un consell constitucional que coordinarà la presentació d’esmenes alternatives entre polítics, experts en dret constitucional, activistes i ciutadans anònims. “Les esmenes de Putin porten a un reforç del règim autoritari i a la concentració de poder en mans d’una sola persona. Nosaltres proposem una alternativa. Si no hi ha alternativa, no hi ha política”, va dir Iavlinski. On Putin proposa limitar a dos els mandats presidencials, l’oposició planteja reduir-los de sis a quatre anys i augmentar el nombre d’escons a la Duma per donar cabuda als partits minoritaris. També reclama el retorn a les eleccions directes de governadors i alcaldes; l’elecció dels membres del Senat; atorgar més poder a les assembles regionals en un procés de descentralització i precisar de manera més clara en la Constitució la llibertat d’expressió, associació i reunió. L’oposició també alerta de les mesures que posen fi a la independència judicial i la inclusió en la Constitució d’un consell d’estat, que podria presidir el mateix Putin un cop deixi el Kremlin, el 2024.

El temps, però, corre a favor de Putin. La Duma es proposa aprovar el projecte de llei en segona lectura l’11 de febrer i no acceptar cap proposta d’esmena a partir del dia 6. “Un cop estigui aprovada en segona lectura, aleshores pràcticament tot estarà decidit”, va dir Lev Shloshberg, membre d’Iàbloko i un dels impulsors del consell constitucional. Seguidament, les autoritats convocaran la consulta popular, no un referèndum, per sotmetre a votació les esmenes presidencials. Shloshberg creu que l’oposició ha de compaginar les presentació d’esmenes amb una campanya de conscienciació entre la ciutadania, que mai ha vist la Constitució com una cosa seva.