Batalla oberta a la UE per les retallades en el nou macropressupost
Els socis rics i els del sud i l’est xoquen per les prioritats dels fons europeus
Agricultura i cohesió són les partides reduïdes que creen més discrepància
El forat que deixarà el Regne Unit en els comptes del club europeu recrua la pugna entre els socis pels diners comunitaris. Amb la sortida dels britànics i les noves prioritats de Brussel·les –com ara el canvi climàtic o l’economia digital–, el nou macropressupost de la Unió Europea (UE) no només tindrà menys recursos, sinó que també preveu retallades en partides tradicionals com agricultura o cohesió, importants per als països del sud i l’est però menys necessàries per als rics del nord.
Cada set anys, els estats membres de la UE es barallen per com es repartiran els diners de la caixa europea. Aquesta batalla per l’anomenat marc financer pluriennal és clau perquè l’acord que en resulta estableix quants recursos es pot gastar el bloc en qüestions com ara l’ocupació, la innovació empresarial, la transició ecològica, l’agricultura o la defensa.
Com que ara toca pactar la caixa per al 2021-2017, els líders europeus es van reunir ahir a Brussel·les, molt dividits, per fer-ho. Sobre la taula, la proposta del president del Consell Europeu, Charles Michel: uns pressupostos que suposen l’1,074% del PIB de la Unió Europea.
La mida del pastís és una de les principals lluites entre estats. Els autodenominats “frugals” (Àustria, Dinamarca, Suècia i Holanda) pressionen per rebaixar-lo l’1%, mentre que els coneguts com a “amics de la cohesió” (països de l’est i del sud) prefereixen una xifra més alta, pròxima a l’1,11% del PIB. Tallar el pastís és l’altra dificultat, si bé tots els elements del pressupost es negocien en paral·lel, ja que estan interconnectats.
La veu dels grans
En general, i amb excepcions en funció del color polític de cada país, el bàndol ric del nord vol més diners per a innovació i recerca, però també per a defensa i immigració.
Per contra, els estats menys opulents, entre els quals l’espanyol, l’italià o el portuguès, es neguen a rebre menys ajudes per anivellar-se econòmicament als “frugals”. Tampoc volen que un sector en dificultats com l’agrari perdi subsidis europeus. I què hi diuen els grans? França està més pròxima als amics de la cohesió, aposta per un pressupost “ambiciós” i defensa els fons per al camp, però el president Macron també defensa un canvi en les prioritats de la UE.
Merkel és del clan dels “frugals”, però pel seu pes té una posició més flexible. Això sí, pot tenir la clau de volta de les negociacions pressupostàries. “Quan es mou Alemanya, es mouen tots els ‘frugals’”, asseguren fonts europees. A l’hora de tancar aquesta edició, les converses continuaven encallades i es preveia que podrien allargar-se fins avui o demà.
