Els líders europeus reprenen la negociació per al nou pressupost amb les posicions enrocades
La mida dels comptes i les àrees prioritàries continuen bloquejant l’acord
Els líders europeus reprenen aquest divendres les negociacions per al nou pressupost de la Unió Europea amb l’objectiu d’apropar posicions i acabar amb el bloqueig dels comptes. Després d’unes converses que s’han allargat fins a la matinada de dijous, els líders dels 27 han estat incapaços de fer cap avenç per acordar el pressupost per al període 2021-2027, el primer sense el Regne Unit. Les diferències entre els 27 segueixen sent sobre la mida dels comptes, les àrees prioritàries a les quals destinar els diners i les compensacions que demanen els contribuïdors nets. La proposta que els líders tenen sobre la taula -feta pel president del Consell Europeu, Charles Michel- és la d’un pressupost que suposi l’1,074% del PIB de la UE.
En fer palès el rebuig majoritari a la proposta de pressupost, el president del Consell Europeu va iniciar dijous a les vuit del vespre una ronda de reunions bilaterals amb els líders, que s’ha allargat fins a la matinada.
“No crec que hi hagi acord avui”
En arribar a la cimera aquest divendres al matí, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha assegurat que no creu que s’arribi a cap acord durant aquesta cimera, i que el més probables és que Michel citi els líders europeus en una de nova el març per tornar a abordar el pressupost. “Estic disposada a quedar-me el cap de setmana, però no penso que arribem a un acord”, ha dit la primera ministra danesa.
“En aquest moment, és difícil que puguem trobar un acord avui”, ha coincidit la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, que ha dit que no serà possible trobar un acord si els líders no són “flexibles”.
Al seu torn, el primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel, ha assegurat que si tothom fa “càlculs” sobre el que guanya i aporta als comptes serà “un problema”. “Estic disposat a pagar més pel projecte europeu”, ha apuntat Bettel, mentre el president de Romania, Klaus Iohannis, ha dit que és molt probable que hi hagi una nova cimera.
La primera ministra belga, Sophie Wilmès, ha demanat que es tingui en compte que “ha marxat un contribuïdor net” i que cal un “equilibri just”. Mentre el primer ministre d’Itàlia, Giuseppe Conte, ha demanat no fer una “concessió ’frugal’ del futur d’Europa”, l’irlandès Leo Varadkar ha afirmat que la proposta de pressupost és “inacceptable”.
Omplir el forat del Brexit
La negociació per al primer pressupost sense el Regne Unit es manté bloquejada perquè ningú vol pagar la factura del Brexit. Els estats rics -Països Baixos, Suècia, Àustria i Dinamarca- no volen posar més diners, mentre els receptors –entre ells Espanya- continuen pugnant per minimitzar les retallades. La proposta de nous comptes retalla els fons de cohesió i agrícoles, dues de les prioritats d’Espanya, que no està sola en aquesta pugna. Espanya ha creat un front comú amb França per intentar salvar aquests fons.
La diferència entre els que demanen un pressupost reduït -anomenats ’frugals’- i els que no -’amics de la cohesió’-, però, no només està en la mida del pressupost, sinó també en les prioritats a les quals s’han de destinar els diners. Mentre els ’frugals’ volen destinar més recursos a “noves prioritats”, com la innovació, les fronteres o la recerca, els ’amics de la cohesió’ defensen els fons de cohesió i agrícoles com a pilars fonamentals europeus.
El Brexit ha creat un forat de 75.000 milions d’euros al bloc comunitari, cosa que obliga a reformular els comptes del club. Ningú, però, està disposat a posar més diners que abans en el pressupost i cap receptor vol rebre menys del que ho feia abans.
Però amb la sortida del Regne Unit no només es reformula el pressupost, també s’està recomposant el posicionament de les diferents institucions europees. En aquest context, l’Eurocambra, que ha de donar llum verda al pressupost, vol fer valer el seu pes i amenaça de vetar-lo. La cambra vol un pressupost ambiciós que suposi l’1,3% del PIB de la UE, una xifra que està lluny de la que està sobre la taula dels líders europeus.
Espanya: una proposta poc social i justa
En arribar a la cimera, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja ha avisat que la proposta de nou pressupost és “altament decebedora”. Segons fonts de Moncloa, Espanya rebutja els comptes de Michel perquè no són ni “socials”, ni “verds”, ni “justos” ni “prou europeistes”. “No tenen l’ambició ni posen els recursos suficients per afrontar els reptes dels pròxims anys”, apunten.
En el marc de les trobades bilaterals amb el president del Consell, Sánchez es va reunir durant 25 minuts amb Michel passada la mitjanit. Durant la trobada, però, només van constatar els desacords en la proposta dels comptes. “En cap cas Espanya serà un dels grans perdedors de la cimera”, assenyalaven aquest dijous fonts de Moncloa.
Malgrat la dependència dels fons europeus, amb la sortida del Regne Unit de la Unió Espanya passa a ser relativament més rica dins del club europeu. Com a quarta potència econòmica, pot ser que en els nous pressupostos passi a ser un contribuent net per primer cop des del seu ingrés al bloc el 1986.
