Virus econòmic global

Definit ja com “la incertesa més urgent” de l’economia global d’aquest 2020, el Covid-19, el nom oficial del coronavirus, està esdevenint l’amenaça més important per al creixement econòmic del planeta en l’inici de la tercera dècada del segle XXI.

Les conseqüències econòmiques del Covid-19 podrien arribar als 260.000 milions d’euros, segons dades de la consultora Capital Economics. Si es confirmessin aquestes dades, la malaltia s’erigiria en el pitjor impacte econòmic d’aquest segle, molt superior a l’epidèmia de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) del 2003. I el primer afectat per la crisi serà el gegant asiàtic, que fins ara no ha fet projeccions públiques de les pèrdues econòmiques. Les informacions que circulen sobre el país adverteixen, però, d’una severa caiguda del PIB durant el primer trimestre del 2020. Una altra projecció, d’Oxford Economics, assegura que el virus ha causat una baixada de 0,2 punts percentuals del PIB mundial.

Pel que fa a l’activitat econòmica, tant a la Xina com a la resta del planeta, les primeres víctimes han estat el preu del petroli i el turisme. Fa pocs dies, l’Agència Internacional d’Energia va retallar la previsió anual de demanda de petroli al món i va advertir que l’efecte de l’epidèmia afectarà, com a mínim, tot el primer semestre d’enguany. El preu del barril de cru ha passat de vorejar els 70 dòlars a l’inici de la crisi als poc més de 50 de fa uns dies, fet que el situa en la pitjor situació en el mercat petrolier de l’última dècada, des de la crisi financera de l’any 2009.

El turisme ha estat el sector més castigat pel virus: més de trenta companyies aèries han cancel·lat rutes i vols, deixaran d’ingressar 27.000 milions d’euros arreu del planeta i, per primer cop en una dècada, es reduirà el nombre de passatgers per avió a tot el món. El mateix ha passat amb els vaixells de creuer, que han hagut de modificar rutes o, directament, cancel·lar-les a causa dels casos del Diamond Princess i el Westerdam.

L’aturada també afecta els viatges de negocis, el comerç, l’educació i la gastronomia: tot allò que representa el sector de serveis, el sector que genera més valor afegit als productes. I l’àmbit industrial ha seguit els mateixos passos: fàbriques tancades, subministraments aturats i disrupcions de processos productius de les grans multinacionals, amb les consegüents baixades borsàries. Les malalties també esdevenen fenòmens globals.

Mentrestant, les autoritats sanitàries mundials miren de contenir una epidèmia originada en una ciutat de províncies xinesa, Wuhan, a la província de Hubei, i que s’ha escampat arreu del món.

El primer cas es va registrar el 8 de desembre passat en un pacient de Wuhan, i fins al dia 31 es va informar oficialment de 27 casos més relacionats amb aquesta causa, segons la Comissió Municipal de Salut i Sanitat. Un dia abans, un metge de la ciutat, Li Wenliang, va detectar set casos semblants al centre on treballava i va advertir per xat els seus amics de la nova epidèmia; dies després, va ser detingut i multat per haver difós falsos rumors, i fa uns dies va morir infectat per la malaltia.

Les investigacions que es van dur a terme fins aleshores assenyalaven el mercat de peix i animals salvatges de Huanan, a Wuhan, com el focus de la infecció i el dia 1 de gener es va clausurar. En aquest mercat es venien fins a cent espècies d’animals vius i morts, alguns de salvatges, al marge de la legalitat. Posteriorment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va confirmar que l’origen de la infecció eren els ratpenats i que va passar als humans a través dels pangolins i les serps. El virus va mutar fins a ser capaç de transmetre’s entre éssers humans i expandir-se a la resta del continent asiàtic, fins a arribar als Estats Units primer i després a tot el planeta.