Cap solidaritat europea per mitigar el xoc
Els governs europeus es donen quinze dies per trobar una solució conjunta a la crisi i ajornen el pla
Els socis rics es resisteixen a facilitar el finançament per afrontar la crisi
Cimera europea fallida en plena crisi del coronavirus. Els socis rics es resisteixen a facilitar el finançament als estats amb més dificultats per afrontar l’impacte de la Covid-19. La solidaritat europea brilla, de moment, per la seva absència.
Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea es van reunir ahir per videoconferència per discutir com superar les dificultats econòmiques de la paralització. L’Estat espanyol, Itàlia, França, Grècia, Portugal, Irlanda, Bèlgica, Luxemburg i Eslovènia aposten per crear coronabons per facilitar als estats més indefensos finançament als mercats en millors condicions amb l’emissió de deute conjunt. Els Països Baixos, Alemanya i els nòrdics s’hi oposen.
Una alternativa seria fer servir el fons europeu de rescat del Mecanisme Europeu d’Estabilització (MEDE) com a línia de crèdit, però l’Estat espanyol o el francès no volen tenir a sobre la llosa de la fallida. Incapaços de posar-se d’acord, els líders europeus van passar ahir la pilota als ministres de finances perquè trobin una solució en quinze dies. A més, la UE ajorna el rescat a l’economia mentre se centren en l’emergència sanitària. Posposen així un pla de xoc que als EUA ja està en marxa.
Mentrestant, cada país pel seu compte està aprofitant la carta blanca donada per la Comissió Europea per injectar diners als sectors més vulnerables. Dinamarca i Alemanya estan sent de les més actives, amb diverses ajudes multimilionàries a empreses i autònoms. França també mobilitzarà 300.000 milions d’euros en garanties i crèdits per donar liquiditat. L’Estat espanyol ha engegat avals a empreses valorats en 20.000 milions d’euros, uns números similars als d’Itàlia.
La normativa europea d’ajudes d’estat té com a objectiu garantir que es pugui competir al mercat únic de la UE de manera justa. Donar via lliure ara als governs per gastar sense facilitar que els més pobres puguin fer-ho amenaça d’agreujar l’escletxa entre el nord i el sud. Estats com ara els Països Baixos qüestionen, però, que després d’anys de bonança estats com l’espanyol no tinguin prou caixa per afrontar la tempesta i es mostren reticents a donar un cop de mà.
“Aquest virus ens dividirà definitivament entre rics i pobres?”, es preguntava la presidenta de l’executiu europeu, Ursula von der Leyen, que no va aconseguir convèncer els governs de les virtuts de la solidaritat europea.
LA XIFRA
L’eurocambra aprova mesures contra la pandèmia
El Parlament Europeu va donar ahir el vistiplau a tres mesures de Brussel·les per combatre la pandèmia del coronavirus. En la primera votació virtual de la història, els eurodiputats van votar a favor de la suspensió de les regles sobre les franges horàries de vol i l’activació de fons europeus existents per afrontar les despeses d’aquesta crisi. L’eurocambra va autoritzar l’ús de 37.000 milions d’euros del pressupost comunitari per a la iniciativa d’inversió pel coronavirus de la Comissió Europea. Uns diners que es destinaran a sistemes de salut, les pimes, els mercats laborals i altres àrees vulnerables.
La cambra també va permetre que els estats accedeixin al Fons Europeu de Solidaritat, una caixa per a desastres naturals, per cobrir despeses relacionades amb l’emergència sanitària del coronavirus. En total, disposaran d’uns 800 milions per dedicar a assistència mèdica o mesures de prevenció.
