Junqueras presenta una querella per “coaccions i amenaces” del Suprem
El líder d’ERC creu que el missatge és “un immerescut atac a la separació de poders” i als drets civils
El líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha presentat una querella per “coaccions, amenaces i contra els drets cívics fonamentals” en relació a l’avís que el Suprem va fer sobre el confinament dels presos. El tribunal va difondre un missatge on avisava que si les juntes de tractament avalaven que els presos independentistes passessin la quarantena a casa podrien incórrer en prevaricació i es demanava que s’identifiqués els funcionaris que prenien la decisió. Segons han avançat TV3 i ha pogut confirmar l’ACN, la querella assenyala que aquest avís és “un immerescut atac a la separació de poders, a la llibertat en la presa de decisions independents i a la neutralitat dels funcionaris”, a banda d’atacar els drets civils de Junqueras.
L’escrit, presentat al Jutjat d’Instrucció de Manresa aquest diumenge al migdia, demana que s’investigui l’origen del missatge que va difondre el Suprem i identificar qui va ordenar enviar-lo. A més, la defensa de Junqueras també reclama que les diligències siguin “urgents i immediates” per evitar la desaparició de proves, com podria ser el missatge de Whatsapp que l’Oficina de Comunicació va enviar a diversos periodistes amb l’avís.
La querella apunta que els membres de la junta de tractament –l’òrgan que havia de decidir si els presos es podien confinar a casa- “no poden ser objecte d’anuncis de mals vinculats a l’adopció d’acords”. També adverteixen que els membres del Suprem “no es poden dirigir a funcionaris de l’administració penitenciària abans de les seves deliberacions per censurar la seva conducta i afectar el sentit del seu vot”.
La defensa del líder d’ERC també apunta que les “amenaces” podrien acabar sent prevaricació si s’acredités que el missatge “és conseqüència del dictat d’una resolució injusta”, tot i que avancen que ara és “prematur” perquè no es coneix l’origen de l’avís. Tot i això, i en funció de com avanci la investigació, indiquen que també hi podria haver un delicte d’usurpació de funcions administratives.
A la querella es reclama que se citi com a testimonis la cap de premsa del Suprem i el membre del gabinet de premsa del tribunal que va enviar el missatge.
Recomanacions de l’ONU i el Consell d’Europa
A la querella es recorda que tant l’Alta Comissionada per als Drets Humans de l’ONU, com el Consell d’Europa com diverses entitats han defensat que es redueixi al màxim possible el nombre de reclusos per evitar contagis de coronavirus, tant de treballadors com d’interns.
En aquest sentit, indiquen que a Catalunya s’estava estudiant flexibilitzar el sistema previst a l’article 100.2 del Reglament Penitenciari –del que gaudeixen els presos independentistes- per possibilitar el confinament domiciliari, tenint en compte cada cas particular. Hi ha 101 interns emmarcats en aquest article, que en situació de normalitat els permetia sortides de la presó per treballar, fer voluntariat o tenir cura de familiars.
La defensa subratlla que abans que es comencés a estudiar els casos dels 101 presos el tribunal no havia pres “cap decisió específica referent als presos polítics catalans”, sinó que va arribar just després que s’informés de la possibilitat de flexibilització.
