L’Audiencia Nacional acusa de terrorisme quatre veïns més
Han de declarar per videoconferència el 30 de juny, amb dos detinguts més del 23-S
Entre ells hi ha una regidora de la CUP de Sentmenat
Denuncien la “persecució” a l’independentisme
El jutge de l’Audiencia Nacional que investiga un suposat grup terrorista català amb finalitat independentista (sense cap estrall al seu compte), Manuel Garcia Castellón, ha reactivat aquest cas, conegut per operació Judes, i ha citat a declarar com a investigades de pertànyer a aquesta organització terrorista quatre persones més, que s’afegeixen a les nou inicials. Són tres veïnes i un veí de Sentmenat i de Mollet del Vallès, els quals hauran de declarar el 30 de juny de manera telemàtica, sense haver d’anar a Madrid, juntament amb dos detinguts el 23 de setembre del 2019 (David Budria i Clara), que van quedar en llibertat, mentre que els altres set van ingressar a la presó i van quedar en llibertat entre el desembre i el gener passat amb fiances d’entre 30.000 i 15.000 euros i acusats de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de conspiració i fabricació i tinença d’explosius.
“L’Esther, la Sònia, el Rafael, la Queralt, la Clara i el David donen la cara perquè res tenen a amagar”, manifestava ahir Xavier Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària, organització que els defensa, mentre ells eren plantats darrere seu davant dels jutjats de Sabadell. Entre els investigats hi ha Queralt Casoliva (CUP-Amunt), que és tercera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Sentmenat. Pellicer va explicar que encara no tenen l’escrit de la fiscalia que ha motivat la imputació de les quatre persones, un fet que “novament vulnera el dret de defensa”. Esther i Sònia apareixen en les investigacions inicials, amb les seves fotos i relacionades amb l’anomenat ERT (Equip de Resposta Tàctica), en la investigació de la Guàrdia Civil, i de tots quatre s’indica que pertanyen als CDR. “Hi ha dos toms nous en la causa que estaven en secret i aquí surten ells perquè són amics dels primers detinguts i per haver participat en alguna mobilització contra la sentència del Suprem o la del Pertús”, va assegurar Pellicer, a més d’indicar que tenien els telèfons intervinguts des del 23-S.
El cas de Lledoners
El portaveu d’Alerta Solidària va culpar “el govern espanyol de perseguir l’independentisme català i qualsevol mobilització a través de la fiscalia”, i va advocar perquè “la ciutadania continuï mobilitzant-se contra aquesta ràtzia repressiva”.
Una de les accions que apareix al sumari de l’operació Judes és la protesta de l’1 de febrer del 2019 a la C-55 per l’arribada dels presos polítics de Madrid a la presó de Lledoners. Recentment, la fiscalia ha qualificat aquests fets en què demana set anys de presó per a tres d’ells per haver causat lesions a agents dels Mossos, i tres anys per als altres sis, on hi ha David Budria i Eduard Garzón, investigats per l’Audiencia Nacional. La Generalitat només acusa les tres persones que es van enfrontar als agents.
