El TSJC dona per liquidades les penes a Mas, Ortega i Rigau
El Suprem va rebaixar-los la condemna d’inhabilitació per a càrrec públic per haver convocat el 9-N del 2014 desobeint l’ordre del TC
Un jutjat investiga l’exvicepresidenta per una feina a Empresa
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat definitivament per extingides les responsabilitats penals de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicecepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau per haver convocat la consulta sobiranista del 9-N del 2014, un cop complerta la inhabilitació i abonades les multes.
En una resolució, difosa ahir, la sala civil i penal del TSJC aprova el llicenciament definitiu dels tres polítics respecte a la seva inhabilitació per un delicte de desobediència a l’ordre del Tribunal Constitucional (TC) d’aturar la consulta. El Tribunal Suprem va rebaixar el desembre del 2018 a un any i un mes d’inhabilitació la condemna de dos anys que el TSJC havia imposat a Mas, mentre que a l’exvicepresidenta Ortega li va rebaixar d’un any i nou mesos a nou mesos i a l’exconsellera Rigau d’un any i mig a sis mesos.
L’alt tribunal va mantenir les multes que va imposar el TSJC, en concret 36.000 euros per a Mas, 30.000 per a Ortega i 24.000 per a Rigau, finalment pagades per la Caixa de Solidaritat, igual que les reclamacions fetes pel Tribunal de Comptes, i ara recorregudes en contra al Suprem.
Si bé en el cas de Rigau el TSJC ja va acordar donar per complerta la seva inhabilitació al desembre del 2019, per a Mas i Ortega l’alt tribunal català va haver de certificar abans que no van incomplir la condemna amb el cobrament de retribucions públiques. La fiscalia va desvincular, el 5 de juny passat, de la pena d’inhabilitació el sou públic que Mas cobra com a expresident.
En el cas d’Ortega, la Generalitat ha confirmat al TSJC que no ha mantingut cap vincle ni ha percebut cap retribució econòmica de l’administració ni dels seus organismes durant el període de la seva inhabilitació. Paral·lelament, un jutjat de Barcelona investiga si en fer una feina al Departament d’Empresa podria haver trencar la condemna, un fet que nega l’exvicepresidenta en assegurar que feia tasques d’assessora no de govern.