Política

ERC i JxCat voregen l’empat en uns comicis on hi hauria majoria independentista

El PSC seria la tercera força, Cs esmorteeix la caiguda electoral i Vox entraria al Parlament, segons el CEO

Junqueras és el polític més valorat i Illa, el segon

Enmig de la incertesa de no saber quan s’acabaran fent, i en espera que es resolguin no pas poques incògnites, com ara com s’acabarà reordenant el ja denominat espai postconvergent, les enquestes són, ara mateix, l’únic termòmetre per polsar què podria passar en les pròximes eleccions al Parlament. L’última, el baròmetre elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), vaticina d’entrada que hi hauria una majoria independentista a la cambra d’entre 71 i 74 diputats –el tall està en 68–, fruit de la suma dels resultats d’ERC, JxCat i la CUP.

Els republicans serien formalment els guanyadors dels comicis amb una forquilla d’entre 33 i 34 escons –per tant, en perdrien un respecte a la banda alta de l’anterior prospecció d’aquest any–, tot i que, a la pràctica, hi hauria un empat tècnic amb JxCat (32-33). De fet, les expectatives d’aquesta última candidatura són d’ascens respecte a l’última enquesta del CEO, ja que podrien guanyar fins a cinc representants a la cambra. Pel que fa a la CUP, n’obtindria entre 6 i 7, un repunt respecte als 4 que té ara, però que suposen un retrocés respecte al baròmetre de principis d’any. Pel que fa als partits dits constitucionalistes, Cs confirma la davallada respecte a les eleccions del 2017, que va guanyar amb 36 diputats. Ara passaria a tenir-ne 19, un indicador que va al’alça en relació amb els 16-18 que tenia fa només uns mesos. El PSC, al seu torn, confirma una tendència a créixer i obtindria al voltant de 24 representants, el PP també pujaria –de 4 a 6 o 7–, mentre que els comuns estarien entre els 9 i 10 –ara en tenen 8–. Un dels altres grans titulars, però, del treball demoscòpic seria la irrupció de Vox amb 3 o 4 diputats.

Pel que fa a la valoració de polítics, Oriol Junqueras encapçala el rànquing amb un 5,72 de nota. De fet, és l’únic que des del punt de vista canònic aprova, amb una diferència notable entre els que l’aproven –62,8%– i els que el suspenen –27,5%–. El ministre Salvador Illa, una figura que ha adquirit gran rellevància durant la pandèmia, és el segon més ben puntuat, amb un 4,97. En canvi, el lider del seu partit, el PSC, Miquel Iceta, es queda en un 4,02.

Els partidaris d’un estat propi van a la baixa

A la pregunta “Vol que Catalunya sigui un estat independent?”, un 42% dels enquestats responen que sí i, per contra, un 50,5%, que no. Cal remuntar-se fins al 2017 per trobar un grau de suport tan baix entre els que defensen un estat propi –41,1%–. Això no treu, però, però que hi hagi una percepció majoritària que Catalunya no té prou nivell d’autogovern –60,9%– i que el conflicte amb l’Estat s’ha de resoldre amb un referèndum –78,3%–.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Europa

Letònia reforça l’ús del letó en detriment del rus al mercat laboral

Barcelona
estat francès

Barnier presenta a Macron el seu govern de perfil de centredreta

barcelona
àsia

Condemnat a Hong Kong a presó per dur una samarreta “sediciosa”

barcelona
Unió Europea

El TJUE creu que les clàusules preus de Booking limiten la competència

Barcelona

Frustren un acord per una moció de censura

lloret de mar
Pròxim Orient

Hezbol·là i l’Iran amenacen Israel amb represàlies per les explosions al Líban

Barcelona
política

ERC i PSC ja parlen del pressupost amb el finançament singular pel mig

barcelona
nova caledònia

Dos morts en una nova operació policial contra independentistes a Nova Caledònia

barcelona
política

La Fiscalia General de l’Estat demana la recusació de Macías en la causa de la llei d’amnistia

barcelona