Política

Els missatges del lehendakari amb...

En la documentació dipositada als arxius de Poblet, a l’Arxiu Històric d’Euskadi i a la Fundació Sabino Arana, el lehendakari hi ha dipositat les transcripcions de les converses que, durant el mes d’octubre del 2017, després de l’1-O i abans de la declaració d’independència per part del Parlament de Catalunya, va mantenir amb diversos líders polítics. Les més extenses (ja reproduïdes íntegrament a El Punt Avui del dia 1 d’agost passat) van ser les converses entre ell i l’aleshores president Carles Puigdemont. El lehendakari, però, va mantenir contactes també amb Mariano Rajoy, Pedro Sánchez (aleshores a l’oposició), Jean-Claude Juncker, Donald Tusk, l’arquebisbe Omella, l’aleshores conseller Santi Vila, l’empresari Emili Cuatrecasas, el dirigent socialista Miquel Iceta i la que era la líder del PDeCAT, Marta Pascal, entre d’altres.

D’aquestes converses, als arxius hi ha la transcripció de tots els missatges del lehendakari. No hi ha, però, cap transcripció de la resposta dels interlocutors. Només hi consta el dia i l’hora de les respostes; el contingut ocupa un espai en blanc. El Punt Avui, però, ha pogut accedir a part dels textos íntegrament, amb els diàlegs sencers. Aquests són alguns dels més rellevants. Els missatges es reprodueixen en la llengua original per conservar-ne els possibles matisos:

MARTA PASCAL

“«Es desastroso»”

El lehendakari i l’aleshores líder del PDeCAT, Marta Pascal, mantenen unes quantes converses els dies 26 i 27 d’octubre del 2017. Aquests dies, el lehendakari reenvia a Pascal uns quants missatges seus i algunes respostes que ha rebut del president Puigdemont, per mantenir-la informada de les negociacions. El dia 26 a les 21.15, Urkullu adverteix Pascal que, si les converses no acaben bé, hi veu “el riesgo del articulo 116”. Pascal s’interessa per saber què li estan dient a ell Rajoy i Sánchez, i li pregunta si els dos líders espanyols li han respost les propostes de mediació. “Ni uno ni el otro”, li respon Urkullu a les 21.28 del dia 26. “Es desastroso”, respon Pascal a les 21.38. Els dos dirigents s’intercanvien diversos missatges sobre la possibilitat que es presenti una esmena al Senat amb relació a l’aplicació de l’article 155. “Desgraciadamente, la senda por la que discurrirá su aplicación en caso de no atender esta propuesta nos llena de desazón y de preocupación como demócratas: conduce al abismo del desencuentro y la confrontación”, diu Urkullu a Pascal la mitjanit del dia 26. El lehendakari escriu que no troba motius per a l’aplicació del 155. “Ni el Parlamento ni Puigdemont han adoptado ningún acuerdo que declare la independencia.” Urkullu demana: “Abramos un momento de distensión, recuperemos en lo posible la base de una confianza necesaria para que la solución pactada se imponga, acordar no es claudicar [...].” A dos quarts d’una de la matinada ja del dia 27 (el dia que s’acabarà aprovant la DUI), Pascal envia un dels darrers missatges a Urkullu: “El problema, lehendakari, es que el texto que se aprobará en el Parlament es una sinrazón... que lo complica todo otra vez.

PEDRO SÁNCHEZ

“«Responder de la única manera posible»”

Entre Pedro Sánchez i Urkullu, els missatges sovintegen entre el 9 i el 27 d’octubre, dia que es va aprovar la DUI. A principis d’octubre, els fets viscuts a Catalunya preocupen el lehendakari, que ho fa saber a Sánchez (líder de l’oposició a Espanya). Sánchez li respon que cal tranquil·litat. “Creo que hay que aguantar la presión, lehendakari. Por el bien de todos”, li diu el 9 d’octubre. El 15 d’octubre, després de la declaració ajornada del president Puigdemont al Parlament (el dia 10), Urkullu és pessimista sobre cap acord. I fa saber de nou a Sánchez la seva preocupació per les repercussions al País Basc. “[...] He pretendido ayudar por iniciativa propia. Es ya pasado. Tan solo que de la gestión de esta situación se pueden derivar consecuencias en la gestión política institucional en el conjunto del Estado y, en particular, en Euskadi.” Sánchez li respon amb un simple “OK. Lo tendré en cuenta.” El 21 d’octubre, Urkullu li insisteix que el PSOE no hauria de donar suport al 155 tal com ha anunciat que farà: “Estoy radicalmente en contra de la decisión del gobierno español y que el PSOE ha apoyado”, li diu. El mateix 21, Sánchez li respon amb claredat: “La situación ha llevado al Estado a tener que responder de la única manera posible. Espero que en estos días se pueda reconducir por la Generalitat y que dentro de poco los catalanes hablen democráticamente”, li diu. “No estoy de acuerdo”, li respon Urkullu. En els propers dies, se succeiran unes quantes propostes de mediació per part del lehendakari (es poden llegir a El Punt Avui de l’1 d’agost passat) fins que, el matí del 26 d’octubre, sembla que Puigdemont està disposat a convocar eleccions i a no fer la DUI. Aquest dia, Pedro Sánchez insisteix a Urkullu (que sap que està parlant amb Puigdemont) que si el president català convoca eleccions s’ha de fer d’acord amb la llei espanyola. “Lehendakari, es importante que el President dé garantías de la completa legalidad del decreto de convocatoria”, li diu, i hi afegeix, en un altre missatge: “Estatuto y Loreg.” El lehendakari ho comparteix, però li demana: “Hay que presionar también a Rajoy”. “Estoy en ello, pero deben garantizar que el decreto [de convocatòria de les eleccions] sea constitucional”, li respon Pedro Sánchez. A Catalunya, els fets es precipiten perquè Puigdemont no obté garanties de ningú que si convoca eleccions no s’aprovarà el 155. Urkullu continua enviant missatges a Sánchez. Li n’envia cinc o sis de seguits. Sánchez no en respon cap. Només un, quan s’està negociant una possible esmena del PNB al Senat per matisar l’aplicació del 155. “Volviste a contactar con el Gobierno por la enmienda? Lo aceptaría Puigdemont?”, pregunta Sánchez a Urkullu el 26 d’octubre a la tarda. S’intercanvien un parell de missatges més. En un dels darrers, Urkullu sosté que “la aplicación del articulo 155 se está contemplando con una frivolidad jurídica que espanta”, i fa una darrera reflexió a Sánchez: “O algunos lo están calculando mal todo o la estulticia ha llegado a límites espeluznantes donde todos perdemos y la casa común europea tiene un volquete de proporciones más considerables que la salida de España del euro”.

SANTI VILA

“«Es para irse a vivir a Togo»”

Les converses entre el lehendakari i l’exconseller Santi Vila van ser intenses i molt nombroses entre l’11 i el 27 d’octubre, entre la declaració d’independència ajornada (del dia 10) i la definitiva (el 27). Hi ha més d’una desena de pàgines de converses entre els dos protagonistes. Dels missatges de Vila, se’n desprèn un agraïment a Urkullu per l’intent de mediació: “Algunos quedaremos siempre agradecidos por tu compromiso en la resolución de este conflicto”, li diu Vila l’11 d’octubre, l’endemà que Puigdemont decidís ajornar la DUI. Hi afegeix: “Más no le podíamos pedir a Puigdemont. Queda claro que no hay ninguna voluntad de reconducir las cosas”, diu tot lamentant-se de la poca predisposició per part del govern espanyol. En els dies posteriors, les negociacions Vila-Urkullu per aconseguir que Puigdemont convoqui eleccions a canvi que no es convoqui el 155 són intenses. Vila s’hi esforça. “Creo que podremos conseguir que el President convoque elecciones y evitar así el conflicto civil y la intervención sobre el autogobierno”, li diu en to optimista el dia 23 d’octubre. Uns minuts més tard, hi insisteix: “Creo que lo tenemos prácticamente convencido”, explica Vila referint-se a Puigdemont i a la convocatòria electoral. A les 20.57, però, hi afegeix una reflexió: “De todos modos, como convoquemos elecciones y a pesar de todo nos apliquen el 155 es para irse a vivir a Togo!” “Ciertamente”, respon Urkullu. A partir d’aquí, hi ha un intercanvi llarguíssim i intens de missatges en els propers dies, quan s’insta Puigdemont a convocar les eleccions d’acord amb la llei espanyola. Fins a darrera hora, Vila dona per fet que hi haurà eleccions i no es proclamarà la DUI. I s’intercanvien missatges en què se’n feliciten. Puigdemont, però, no obtindrà garanties d’una no aplicació del 155 i a darrera hora decideix tirar endavant amb la declaració unilateral. Vila, que dimitirà del govern al cap d’unes hores, escriu un darrer missatge al lehendakari per dir-li, entre altres coses: “[...] Tú y yo sabemos cómo han ido las cosas... Todo es muy triste.

JOAN JOSEP OMELLA

“«Lo dejo también en manos de San Pedro»”

Una de les persones amb qui més va interactuar el lehendakari entre el 20 i el 27 d’octubre va ser l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. Van ser molts els missatges intercanviats. El 21 d’octubre, després d’uns dies de negociacions, Omella té clar que pràcticament l’única solució és que Puigdemont convoqui eleccions. “Yo creo que queda poco que hacer a no ser que Puigdemont convoque elecciones y que no ponga condiciones. Si está dispuesto a eso y lo hace, entiendo que se podría hablar con el Gobierno central, pero se han desaprovechado muchas ocasiones. Quedan pocos días para la aplicación del 155, però cree ustes que se puede hacer algo con resultado positivo?”, li pregunta. Al cap d’unes hores, i s’interpreta que després que Urkullu i Puigdemont hagin intercanviat opinions, el lehendakari s’hi mostra pessimista perquè el president català es manté ferm. “No hay nada que hacer. Acabo de hablar con el President. Se basa en que es un Golpe, que se repite la historia del Decreto de Nueva Planta, que se vuelve al tiempo de 1934, que el Gobierno quiere humillar y cuenta, además, con el apoyo del PSOE, que el PSC [M. Batet] forma parte del 155.” Urkullu, igualment, reenvia a Omella uns quants missatges que ha adreçat al president Rajoy. El dia 23, després de molts missatges, el lehendakari fa saber a Omella que el conseller Santi Vila li ha escrit per demanar-li que insisteixi en una possible negociació. La resposta d’Omella és ben clara: “Laus Deo. Ojalá lo consiga. Seria la solución menos mala y menos traumática. Le apoyaré con mi oración. Conviene que Santi Vila siga dándole la tabarra al President en ese sentido [...].” Les converses continuen durant els dies següents, fins i tot quan Omella es troba a Roma i el lehendakari i Sánchez demanen a Puigdemont que convoqui eleccions i que ho faci seguint la legislació espanyola, tement que el president català pugui optar per unes eleccions plebiscitàries. El 26 d’octubre, Omella explica que ha parlat amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría (“la vicepresidenta me dice que la indicación de vuelta a la legalidad en el decreto de convocatoria es insuficiente”) i li insinua que tot és en mans de Rajoy. “Le he insistido que no fuercen tanto. Me dice que eso depende sobre todo del Presidente Rajoy”. Li insinua també que ell es retira de les negociacions perquè ja no hi pot fer res més: “Hemos convenido en que lo dejábamos en manos del Presidente Rajoy y en manos del Lehendakari. Yo lo dejo también en manos de San Pedro”, li diu. A partir d’aquí, pràcticament tots els missatges, que són molts, són unidireccionals, d’Urkullu cap a Omella, que respon en comptades ocasions. Només per dir-li que el president català ha de convocar les eleccions “según el Estatuto o la legalidad vigente” en un intent d’apaivagar la possible reacció espanyola. “No sé si eso calmará a los de la Moncloa. Es buena idea?”, pregunta a Urkullu, que li respon afirmativament. La possible convocatòria electoral en aquestes condicions, però, no és prou garantia perquè el govern de Madrid es comprometi a no aplicar el 155. “Lo veo todo con nubarrones. Y no podemos hacer más? Tendremos que hacer lo que usted me dice después del tsunami que se avecina. Ay que pena!”, diu en un dels darrers missatges l’arquebisbe.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia