Política

Creix la revolta pels estalvis

Colau i els comuns s’afegeixen ara al clam municipal contra el decret estatal que pretén confiscar els romanents, i anuncien que se’ls gastaran en mesures contra la Covid-19

El govern i alcaldes de tots els partits, tret del PSC, exigeixen que els ajuntaments disposin dels seus superàvits

La revolta ja és aquí. El malestar en el municipalisme català pel decret estatal que pretén apropiar-se dels romanents positius acumulats després de set anys d’aplicació de la llei d’estabilitat pressupostària –que prohibeix ja no tan sols pressupostar dèficit, sinó també gastar el possible superàvit generat–, a canvi de repartir 5.000 milions a fons perdut el 2020 i el 2021 i d’anar-los tornant després els estalvis al llarg de 10 anys, com a fórmula per esquivar la normativa, ha esclatat definitivament després que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, anunciés ahir que no enviarà els diners a Madrid.

Colau qualificava de “falta de respecte” el decret actual, i anunciava que la capital farà servir “tots els recursos” a la seva disposició per fer front a les necessitats “més bàsiques” de la població arran de la crisi de la Covid-19. “I si això significa tenir dèficit i usar part dels romanents de tresoreria, doncs els haurem utilitzat”, desafiava. Segons Colau, que quantifica en uns 300 milions la despesa extra a la ciutat a causa de la pandèmia, la proposta del ministeri, que ni tan sols va votar a favor el PSC a Barcelona, és “inacceptable” i no té suports, per la qual cosa augura que el Congrés no la convalidarà, per molt que ahir Hisenda mirés de seduir els ajuntaments perquè l’acceptin dient que assumirà les comissions que paguen per tenir aquests diners al banc.

De fet, Catalunya en Comú va anunciar ahir que cap dels seus ajuntaments cedirà els romanents a l’Estat, sinó que els invertiran en mesures socioeconòmiques als municipis. A més, la formació –que, paradoxalment, amb la seva abstenció va permetre l’aprovació de la mesura per part de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP)– votarà contra la convalidació del decret al Congrés, ja que troba un “greu error”, segons la coordinadora Candela López, que es limiti el rol dels ajuntaments a “fer de financera de l’Estat”, quan la conjuntura en requereix “l’enfortiment” de l’autonomia. Alcaldes com el del Prat, Lluís Mijoler, es van afegir a les crítiques per exigir que es compleixi el pacte de govern a Madrid que preveia derogar la que es coneix com a llei Montoro, per a ell una veritable bota “al coll dels ajuntaments”.

La dels comuns no és l’única posició contra el decret, que ha rebut una allau de crítiques de totes bandes. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo (ERC), i el de Reus, Carles Pellicer (JxCat), es van afegir ja divendres a una “lliga” de deu municipis d’arreu de l’Estat, de totes les sigles polítiques tret de les socialistes, promoguda per l’alcalde de Saragossa, Jorge Azcón, que va impulsar un comunicat conjunt contrari, que s’ha fet arribar a totes les capitals provincials i ciutats de més de 100.000 habitants, i va demanar una reunió amb la ministra María Jesús Montero per exigir-li que derogui el decret. Ahir, tots dos, a més del badaloní Xavier García Albiol i fins i tot l’alcalde de València, Joan Ribó, ratificaven a Catalunya Ràdio el clam perquè es canviï l’acord actual, que a sobre denuncien que discrimina els municipis que no tinguin romanents positius, ja que ni el 2020 ni el 2021 no podran rebre “ni un euro extra” del govern estatal contra la Covid-19 i sí que en rebran els que tinguin superàvits acumulats i els vulguin cedir a l’Estat.

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va qualificar ahir de “xantatge” l’actitud del govern espanyol, i va atacar Colau perquè no entén que “surti ara escandalitzada” quan el seu espai va permetre aprovar la mesura en primer terme. Madrenas, que lloa la unió del món local per oposar-s’hi, diu que anirà “fins al final” perquè es modifiqui la proposta, en una línia similar a la que va expressar l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, que va demanar que es financi “adequadament” els ajuntaments i que els deixin utilitzar els superàvits. Fins i tot la patronal gironina Foeg ha demanat en els últims dies que els consistoris puguin gastar-se com vulguin els seus diners, perquè tenen “una capacitat de gestió molt més ràpida i directa”. La setmana passada, el tarragoní Pau Ricomà ja va dir que “no té ni cap ni peus” que els facin servir de bancs, i que no li genera “gaire confiança“ que “juguin” amb els romanents, més encara “tenint en compte l’infrafinançament que té Catalunya”. Això sí, encara no assegurava què farà l’Ajuntament, pendent d’estudiar-ho. També el terrassenc Jordi Ballart s’hi va mostrar crític, ja que “preferiria” disposar de tots els recursos. De fet, el mateix dia que s’aprovava el decret anunciava que destinaran 4,3 milions del romanent al pla de xoc local contra la Covid-19.

Front des dels partits

Partits com el PDeCAT, la CUP i Demòcrates ja han expressat un rebuig total a la mesura. Els cupaires, per exemple, reclamaven dilluns un front comú dels governs i els ajuntaments dels Països Catalans per “desobeir-la”, una crida a la qual el mateix president Quim Torra refermava “tot el suport” de la Generalitat. “A favor de la revolta”, els responia a Twitter. També en un tuit ahir, el vicepresident Pere Aragonès va lamentar l’intent de Pedro Sánchez de calmar els alcaldes amb la nova proposta, i li va exigir que els deixi d’“asfixiar”. “És fonamental i urgent que cada municipi pugui fer servir els seus diners. Prou d’ignorar i marejar!”, cloïa.

El govern espanyol ha tingut un tracte paternalista amb els consistoris; no pot seguir amb aquesta actitud
Joan Ribó
alcalde de valència
Ens oposarem frontalment a cedir el superàvit; és fruit de la bona gestió i ha de revertir en els veïns
Marc Aloy
alcalde de manresa
És una solució decebedora; pretén que els ajuntaments financin la mala gestió de l’Estat
Pau Ricomà
alcalde de tarragona
Els més necessitats no van als ministeris o a les conselleries a demanar ajut, sinó als serveis socials locals
Ada Colau
alcaldessa de barcelona
El que ha de fer el ministeri és derogar la llei del 2012, i no usar-la perquè fem de banc del govern
Lluís Mijoler
alcalde del prat de llobregat
El govern espanyol i el PSOE han pres aquesta mesura inacceptable en contra de gairebé tothom
Xavier García Albiol
alcalde de badalona
Els dos milions que tenim de romanent els destinarem directament als ciutadans de Reus
Carles Pellicer
alcalde de reus
Suposa una intromissió de l’Estat en l’autonomia local difícilment justificable
Miquel Pueyo
paer en cap de lleida
Els municipis ja estan prou infradotats i infrafinançats perquè, a sobre, hagin de finançar l’Estat
Agnès Lladó
alcaldessa de figueres
No és just, i confio en la rebel·lia del món local per revertir-ho i perquè no s’aprovi al Congrés
Marta Madrenas
alcaldessa de girona

Degoteig de suports a l’AMI

En els últims dies, molts alcaldes s’han adherit a la crida que va fer dijous el president Torra, i divendres l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) en forma de manifest, per demanar als municipis que es plantin i no transfereixin els estalvis a Madrid. L’AMI remarca que la proposta d’Hisenda és un “nou espoli a les finances dels consistoris” i un “abús de poder”, en un text que ja ha rebut el suport explícit a les xarxes d’alcaldes com ara els de Manresa, Vic, Sant Celoni, Camarasa, l’Ametlla de Mar, Sant Julià de Ramis, Argentona, Teià i la Pobla de Segur. A més, tal com El Punt Avui avançava divendres, les altres associacions municipalistes (ACM i FMC) han promogut mocions contràries en tots els ajuntaments, que han instat que primer s’aprovin en decrets d’alcaldia per ser ratificades en les pròximes setmanes pels plens municipals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia