La UE no reconeix la victòria de Lukaixenko
Certifica que “les eleccions no van ser justes ni lliures” i insta al diàleg per assolir “una solució pacífica”
Imposarà sancions “selectives, no contra el poble”
El dirigent bielorús no cedeix, i eleva el to i la repressió
Les eleccions del dia 9 d’agost a Bielorússia, que van tornar a donar la victòria al president Aleksandr Lukaixenko amb el 80% dels vots, “no van ser justes ni lliures, ni van complir els estàndards internacionals. No les podem reconèixer”. Així de contundent es van mostrar la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, per resumir la cimera urgent de líders de la Unió Europea (UE) sobre la “cada cop més preocupant” situació a Bielorússia. Els líders europeus atenien així la crida de la candidata opositora, Svetlana Tikhanóvskaia, qui des de l’exili lituà els instava a no validar la victòria de Lukaixenko. El neguit s’estén per les cancelleries, especialment dels països de l’est europeu –com Polònia, Hongria i la República Txeca– que van tornar a reclamar un diàleg intern que, almenys per ara, no és factible i que impossibilita cap paper de mediació europea: “Lukaixenko es nega a posar-se al telèfon”, va afirmar Angela Merkel.
De moment, la cimera europea va llançar un missatge inequívoc de suport a la ciutadania: “La UE manté la seva solidaritat amb el poble bielorús i no acceptem la impunitat”, va afirmar Michel, que també va denunciar la “brutalitat” contra els manifestants tot demanant-ne una investigació. Michel també va respondre al Kremlin [vegeu peça] per haver negat que les protestes tinguessin a veure amb la “geopolítica”, sinó amb la idea que “el futur dels bielorussos ha de ser decidit pels bielorussos”. I va afegir: “És important que Moscou i Brussel·les donem suport a tots els esforços per arribar a una solució pacífica.” A més de decidir una posició política conjunta, la Unió Europea també va acordar la imposició de “sancions selectives, no a tot el poble bielorús”, sinó a un “nombre destacat” de persones considerades responsables del frau electoral i la violència contra els ciutadans, que ja preparen els serveis del Consell Europeu. En paral·lel, la UE destinarà 50 milions d’ euros de suport al sector sanitari, serveis socials i empreses bielorusses per la pandèmia.
Milers al carrer
A l’interior del país, la situació és “difícil”, va reconèixer Merkel. L’executiu bielorús continua l’ aposta per la repressió, negant-se alhora al diàleg. Milers de persones van continuar ahir sortint als carrers del país per protestar pel recompte, els detinguts i els morts i ferits, mentre moltes indústries continuen aturades en vaga.
Lukaixenko no va dubtar a elevar ahir una mica més les amenaces contra l’oposició organitzada i els ciutadans. Un dia després d’ordenar la mobilització de les tropes a la frontera occidental, va assegurar: “Hem de prendre mesures i no dubtarem a desplegar el nostre exèrcit i equips en direcció” a un desplegament de les tropes de l’OTAN a la província de Grodno, limítrof amb Polònia i Lituània. A més, va encarregar al Ministeri de l’Interior que s’asseguri que “no hi hagi disturbis” a la capital, Minsk. Segons ell, “la gent s’ha cansat, vol pau i tranquil·litat”. A més de prohibir l’entrada de disset periodistes estrangers, el president bielorús ha encomanat als serveis secrets que detinguin els líders dels opositors i els seus “canals de finançament”, afirmant que molts manifestants cobren. I a la UE li va etzibar que malgrat “oferir negociacions i converses, alhora continua impulsant la seva agenda”.
LES FRASES
Per Moscou, és “un afer intern”
Públicament, el Kremlin ha mantingut un perfil baix respecte a la crisi fins ara, malgrat que Lukaixenko n’ha buscat el recer tot assegurant que manté converses diàries amb Vladímir Putin. Coincidint amb la cimera europea, Rússia va sortir ahir en tromba a advertir que no té intenció de tolerar que la influència de l’OTAN i de la UE se li acostin gaire.
El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va ser clar: “Ens alarma l’intent d’aprofitar les dificultats internes que té Bielorússia, el poble bielorús i els seus dirigents, per posar-hi cullerada. I no sols això, sinó per imposar als bielorussos l’ordre que consideren adequat els actors externs”, va dir a la televisió. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va assenyalar un hipotètic enemic exterior, perquè “s’observen intents d’ingerència directa” que són “inadmissibles” perquè la crisi és “un assumpte intern de Bielorússia”. Peskov hi va afegir: “Cal fer tot el necessari per crear les condicions que permetin mantenir la situació dins del marc legal amb la finalitat de permetre el diàleg necessari.” Per Rússia, el suport europeu no té a veure “amb els drets humans o la democràcia” sinó amb la “geopolítica”.
