Política

Trump tria l’antítesi de la jutgessa Ginsburg per a la vacant al Tribunal Suprem

L’escollida, Amy Coney Barrett, és una dona jove, catòlica i antiavortista

La seva confirmació al Senat consolidarà el conservadorisme durant dècades

Donald Trump substituirà una icona del feminisme per una dona ultraconservadora, fervent catòlica i antiavortista: el president dels EUA va escollir Amy Coney Barrett, de 48 anys, per a la vacant al Tribunal Suprem que va deixar la mort de Ruth Bader Ginsburg fa una setmana.

La tria compleix els desitjos dels conservadors, ajuda als interessos electorals de Trump –s’espera que doni vots entre els votants religiosos i les dones dels suburbis– i omet l’última voluntat de Ginsburg, que havia pregat que fos el guanyador de les eleccions del novembre qui seleccionés el nou membre del tribunal. La Casa Blanca no va esperar ni un segon que acabessin els actes de comiat de Ginsburg per filtrar el nom de Barrett, i començar el procés d’una nominació i confirmació exprés al Senat.

Barrett era la gran favorita per tothom. Compleix tots els requisits necessaris: és una dona jove de profundes conviccions tradicionals i lectura estricta de la Constitució. Quan arribi al Suprem, ajudarà que el tribunal tingui una ideologia conservadora de formigó, amb una majoria estable i confiable que pot modificar profundament les lleis i drets del país.

Al punt de mira està, principalment, el tema del dret a l’avortament. El Partit Republicà fa anys que està incitant la lluita per derogar-lo o limitar-lo tant que pràcticament sigui inexistent, i l’activisme antiavortista de Barrett garanteix que, en cas que el Suprem hagi de decidir sobre aquest assumpte, l’estripada està gairebé assegurada.

Tot i que hi haurà polèmica, no hi ha dubte que el Senat, amb majoria sòlida dels republicans, confirmarà de manera exprés el nomenament de Barrett, que ja va superar un escrutini al Congrés fa tres anys quan va ser escollida per un tribunal d’apel·lacions.

Va ser llavors quan va sortir a la llum que formava part d’una comunitat ultrareligiosa, Praise of People, que alguns exmembres han qualificat de secta on domina el patriarcat i la submissió al marit; corren rumors que Margaret Atwood s’hi va inspirar per crear El conte de la criada.

El pes de la creença catòlica en les decisions judicials –per exemple, en l’avortament– va despertar les alarmes llavors i segurament tornarà a despertar-les ara, però si no hi ha cap escàndol Barret acabarà al Suprem, per regalar un nou triomf a Trump pocs dies abans de jugar-se la reelecció.

Quan tot es confirmi, Trump haurà col·locat tres juristes joves al Suprem; des de Herbert Hoover (1929-1933) cap president n’hi havia posat tants. Passi el que passi a les eleccions del 3 de novembre, l’empremta que deixarà al país en l’estament judicial serà palpable durant moltes dècades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

L’Estat descarta que el Suprem actués amb “directrius”, al judici a l’1-O

BARCELONA
polònia

Detenen un home acusat de planejar un atac contra Zelenski

barcelona
Canvi Climàtic

Escòcia renuncia a reduir les emissions un 75% el 2030

Barcelona
unió europea

Brussel·les proposa un acord de mobilitat juvenil amb el Regne Unit

barcelona
POLÍTICA

El PP diu que la planificació de les infraestructures hídriques serà una prioritat

GIRONA
Orient Mitjà

Els EUA i el Regne Unit anuncien sancions contra l’Iran per l’atac contra Israel

Barcelona
croàcia

Els conservadors tornen a guanyar les eleccions, però ho tindran difícil per governar

barcelona
orient mitjà

L’Iran avisa que podria revisar l’ús civil de la seva “doctrina nuclear”

barcelona
política

Brussel·les tindrà en compte l’aval de la Comissió de Venècia a l’amnistia

madrid