Política

Alemanya

Tres dècades de la firma del Pacte de la Unitat

Trenta anys d’una unitat complexa

Berlín recorda la reunificació que va convertir el país en primera potència europea

Les diferències entre l’est i l’oest persisteixen

Les restriccions per la pandèmia marquen la celebració

Angela Merkel, la dona crescuda a l’Alemanya comunista, ara líder de referència en un món traumatitzat per la pandèmia; un país on encara són presents les diferències entre l’est i l’oest, trenta anys després de reunificar-se: aquestes eren les dues perspectives que coincidien ahir, en el 30è aniversari del dia que la República Democràtica Alemanya (RDA) va desaparèixer, per integrar-se el seu territori a la República Federal d’Alemanya (RFA) occidental. Naixia així l’Alemanya actual, amb 83 milions d’habitants, el país de més pes dins la Unió Europea (UE).

Ho va celebrar amb una cerimònia sense convidats internacionals i amb la plana major de la política alemanya asseguda en un auditori de Potsdam, als afores de Berlín. Com a qualsevol acte en espais tancats, hi havia més seients buits que ocupats, per raons del distanciament social.

“Ens hauria agradat celebrar aquest dia d’una altra manera”, deia el president del país, Frank-Walter Steinmeier. No només es referia als imperatius del distanciament, sinó a tot allò que encara queda per fer en un procés d’unificació que va arrencar de la revolució pacífica a l’est, fins a enderrocar el mur de Berlín.

El Tractat d’Unitat va entrar en vigor el 3 d’octubre del 1990, quan no feia ni un any de la nit heroica berlinesa del 9 de novembre del 1989. L’aleshores canceller Helmut Kohl va afanyar-se a negociar amb les potències aliades que s’havien repartit el país després de derrotar el nazisme –Unió Soviètica, Regne Unit, França i els Estats Units–. Va engegar un procés de reunificació exprés, incloent-hi un govern de transició a la RDA. Merkel, doctora en ciències físiques, tot just s’estrenava en política, dins la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Kohl.

El procés exprés va oblidar-se del factor de la identitat de l’est. A l’eufòria de la caiguda del mur i la festa multitudinària del 3 d’octubre del 1990 va seguir la realitat del desmantellament econòmic: l’est va passar de l’ocupació plena comunista a nivells d’atur que doblaven els de l’oest. El despoblament –mal endèmic en aquella meitat del país des d’abans de la Segona Guerra Mundial– va accentuar-se. En deu anys, l’est va perdre tres milions d’habitants; trenta anys després encara no s’ha aconseguit una equiparació de sous i pensions –a l’est es guanya un 85% menys que a l’oest–. La ràbia i la frustració han empès la ultradreta –a les eleccions generals del 2017, Alternativa per Alemanya (AfD) treia a l’antic territori comunista un 22%, gairebé el doble de la mitjana nacional del 12,6%.

Alemanya és país ben dotat per a l’autocrítica. La persistència de les diferències és present a tot discurs polític. Sigui el de Steinmeier a l’acte institucional o en declaracions de Merkel d’aquests dies. Però també és evident que l’Alemanya actual té raons per “estar orgullosa” d’aquest dia, deia Steinmeier. Encara que sigui perquè, enmig de la pandèmia, va optar per una celebració domèstica, sense complexos ni escarafalls, en un acte que va acabar amb un himne interpretat per una orquestra regional –la de Brandenburg–, amb una violinista jove com a solista i la classe política federal, regional i local repartida entre desenes de cadires buides.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les Juntes Electorals tomben vuit candidatures de les eleccions del 12-M

barcelona
Bèlgica

Prohibeixen una “cimera” de la ultradreta europea a Brussel·les

Barcelona
política

La Junta Electoral de Girona proclama 15 candidatures i n’exclou una

girona
dinamarca

Dinamarca anuncia el tancament de la seva ambaixada a l’Iraq

barcelona
Guerra a Ucraïna

Zelenski signa la nova llei de mobilització

Barcelona
guerra a gaza

Israel ataca el centre de Gaza amb el sistema hospitalari a la vora del col·lapse

barcelona
estats units

El Suprem examina un cas que pot eximir als assaltants del Capitoli i Trump

barcelona
política

Fiscalia del T. de Comptes desatén l’amnistia i reclama l’1-O als governs de Mas i Puigdemont

barcelona
Unió europea

Un polèmic fitxatge de Von der Leyen renuncia a ocupar el càrrec

barcelona