El jutge Llarena descarta enviar Gabriel i Serret a jutjats ordinaris
L’advocacia de l’Estat i la fiscalia exigeixen que es personin al Suprem tot i ser processades per desobediència i no ser aforades
El TSJC, per contra, ha exculpat la CUP de l’1-O
L’instructor de la causa contra els independentistes catalans al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha denegat derivar a jutjats ordinaris de Barcelona les causes contra l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Suïssa, i l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret, a Bèlgica, al·legant que ni la doctrina del TC ni la jurisprudència no permeten reobrir la seva causa suspesa si les dues “rebels” no es posen, primer, a disposició del tribunal o hi ha una novetat en el cas. L’advocacia de l’Estat i la fiscalia van apostar per aquesta negativa, recollida en dues resolucions, datades el 14 d’octubre passat i conegudes ahir.
Gabriel i Serret són, al costat de l’ex-secretària general d’ERC Marta Rovira, les tres dirigents independentistes processades i “fugitives de la justícia” a les quals el jutge Llarena no va cursar l’euroordre de detenció. L’exdiputada de la CUP només va ser processada, el març del 2018, per desobediència, delicte que no implica pena de presó i no permet la detenció exterior, mentre que l’exconsellera Serret també va ser processada per malversació de fons, però en la sentència del Suprem, del 14 d’octubre del 2019, en va quedar exculpada, i tampoc era viable demanar-ne la detenció només pel delicte de desobediència.
En la petició de la líder de la CUP, el seu advocat, Benet Salellas, exposa al Suprem que, en la causa per desobediència dels no declarats en rebel·lia, van ser derivats al TSJC, i que ella ara no és aforada i, per tant, la seva causa ha d’anar a un jutjat ordinari. Precisament, el TSJC va fer pública abans-d’ahir la sentència contra la mesa sobiranista, en la qual absol l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, perquè no va rebre una notificació personal del TC per aturar cap acció sobre el procés d’independència de Catalunya.
A més, l’alt tribunal català hi sosté que Boya no tenia cap poder per decidir l’admissió o no a tràmit de les lleis de desconnexió, a diferència dels quatre membres de la mesa, condemnats a vint mesos d’inhabilitació. La situació de Gabriel és idèntica a la de Boya, i el TSJC, en la resolució, ho admet: “Som conscients també que el que es decideixi respecte a ella [Boya] podria tenir conseqüències respecte a altres processats que ara estan en situació similar, i que per ara es troben en rebel·lia o pendents de ser jutjats.”
És per això que ahir dirigents de la CUP van criticar la decisió del jutge Llarena i van donar suport a Gabriel. El comitè de solidaritat amb l’exdiputada va denunciar, en un comunicat, que l’advocacia de l’Estat, amb els seus arguments, “deixa la porta oberta a formular una acusació contra Gabriel diferent de la de desobediència”, cosa que seria excepcional després que el TSJC hagi absolt Boya. I clou: “En aquesta causa general contra l’autodeterminació i la democràcia, no hi pot haver judicis justos.”
LA DATA
La sentència a l’excúpula dels Mossos, avui
L’Audiencia Nacional, finalment, notifica avui (a les 9.30 hores)la sentència al major Josep Lluís Trapero, jutjat pel paper dels Mossos la tardor del 2017, especialment l’1-O, pel qual s’enfronta a una petició del fiscal de 10 anys de presó per sedició o, alternativament a 1 any i 8 mesos d’inhabilitació i multa de 60.000 euros pel delicte de desobediència. També van ser jutjats tres acusats més de l’excúpula de la policia catalana: l’exdirector dels Mossos Pere Soler, l’ex secretari general d’Interior Cèsar Puig, als quals també se’ls demana condemnat a 10 anys per sedició o inhabilitació per desobediència, i la intendent dels Mossos Teresa Laplana, a quatre anys de presó. El judici, que va patir una aturada en la seva recta final per la crisi de la Covid-19, va quedar vist per a sentència el 17 de juny passat després de començar el 20 de gener passat a la seu de l’Audiencia Nacional en un polígon de San Fernando de Henares (Madrid).