Política

Una DUI en hibernació?

El dia 27 farà tres anys de l’aprovació de la resolució que instava el govern a tirar endavant els instruments per fer-la efectiva

No hi ha consens entre alguns politòlegs sobre si el que es va aprovar té algun valor

JxCat considera que la DUI no està invalidada ni derogada
Hi ha cert consens que s’hauria d’haver aprovat després de l’1-O

Independència i República en hibernació en espera d’un nou momentum. D’aquí a dos dies farà tres anys que el Parlament va aprovar que el govern tirés endavant les “mesures necessàries” per desenvolupar la llei de transitorietat jurídica fins a l’aprovació d’una constitució catalana. Aquesta part es va votar en secret en una urna –per evitar repercussions judicials– en un ple el 27 d’octubre, en una imatge ja icònica de la història de Catalunya, amb el resultat final de 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc, i sense la presència dels diputats del PSC, Cs i el PP, que van abandonar l’hemicicle. La resolució, un text no normatiu però que és indicatiu d’un compromís polític, es dividia en una part declarativa que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va deixar clar que no es votava i que incloïa la declaració d’independència que el 10 d’octubre els diputats de Junts pel Sí i la CUP van signar a l’auditori del Parlament un cop el president Carles Puigdemont va haver declarat la independència i la va suspendre uns segons després per obrir un diàleg amb el govern espanyol.

Una DUI que ha rebut un munt de qualificatius: “fake”, “extemporània”, “fallida” o “no efectiva”, però que l’adjectivació de “simbòlica” pot recollir el valor que hi donen tant els seus impulsors com els seus detractors. En els manifestos fets des d’aleshores, com ara les declaracions en el judici de l’1-O, i també en la literatura publicada pels protagonistes, es troben les interpretacions que cadascú n’ha volgut fer. El simbolisme de la resolució, que el mateix Tribunal Suprem va reconèixer en la sentència, té recorregut polític per a alguns, tot i que la majoria dels seus impulsors també han admès que l’haurien d’haver fet efectiva just després del referèndum de l’1-O. Aquell dia es van acabar els fulls del manual d’instruccions per fer la independència i van obrir la porta a un intent de diàleg amb l’Estat espanyol que no va fructificar. I veient la imminència de l’aplicació de l’article 155, van optar per dur al Parlament la declaració d’independència tot i saber que no tindria recorregut. Les imatges de poca eufòria i cares serioses dels diputats i el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, en els discursos davant de 650 alcaldes a les escales del Parlament, així ho constaten, en contrast amb les celebracions que es veien arreu del país. A quarts de nou del vespre, i ratificat a la matinada amb la publicació al Boletín Oficial del Estado (BOE), el Senat donava llum verd al 155, dissolia el Parlament i convocava les eleccions del 21 de desembre.

El valor de la declaració

Tres anys de perspectiva i l’independentisme dividit de nou en espera d’unes eleccions que no es posen d’acord ni a qualificar-les de plebiscitàries. A JxCat, i per boca de Carles Puigdemont, el valor de la DUI és que permet continuar un camí de reivindicació del dret a l’autodeterminació. La formació considera que no s’ha fet efectiva però tampoc està invalidada ni derogada. ERC aposta pel diàleg amb un referèndum pactat com a horitzó per “concentrar el màxim de força possible” i anar superant repetidament el 50% en diferents eleccions, perquè avui “no es donen les condicions per a una DUI efectiva”, en paraules del president del partit, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira, recollides al llibre Tornarem a vèncer (I com ho farem), Tampoc descarten la unilateralitat si persisteix l’immobilisme de l’Estat. Mentrestant, la CUP està en procés de definir la seva proposta política i es decanta per acabar el deteriorament de les institucions i forçar l’autodeterminació. Demòcrates és dels pocs que obertament diuen que cal una majoria per aixecar la DUI, i l’ANC va veure com la demanda al Parlament que es publiqués al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) no va prosperar ni en comissió per l’absència de la CUP en les votacions.

Els estudiosos de ciències polítiques també tenen diferents punts de vista sobre el seu valor. El politòleg Antoni Biarnès diu que el problema no és aquell dia, ja que “no hi havia altres alternatives” i eren conscients que seria improductiva a curt termini, però creu que hauria estat millor convocar eleccions la mateixa setmana després de l’1 d’octubre. Tot i admetre que hauria “costat d’explicar” als votants, assegura que uns comicis amb caràcter plebiscitari haurien donat “les garanties” que li faltaven al referèndum, ja que estava qüestionat i minimitzat des de fora pel fet de no haver-hi una convocatòria oficial, d’haver-hi dificultats per votar amb les traves que s’hi van posar o pel fet de no haver obtingut reconeixement internacional. Defensa que l’aprovació de la DUI té un valor que amb la proximitat “no li sabem veure”, però que en tindrà a llarg termini perquè ha posat en relleu la repressió, el “descarament dels poders espanyols ignorant, manipulant i utilitzant lleis a la seva conveniència”, o el dolor dels represaliats. Va significar un “avenç” perquè va servir per mostrar que l’Estat “està més feble” i que a Catalunya no queden seguidors monàrquics després del discurs de Felip VI, en constatar que “no formava part de la solució sinó del problema”, recalca.

Pel també politòleg Jordi Pacheco, en un estat de dret s’han de publicar les normes i aquest era el pas mínim que s’hauria d’haver fet, “amb el dubte de si després hi hauria hagut la intel·ligència, la força o la carambola d’aguantar la posició i consolidar la República perquè jurídicament hauria existit”. Però ni es va publicar al DOGC ni es va optar per crear un nou diari oficial. Considera això un clar exemple de la cultura política del país de moure’s en un “àmbit comunicatiu independent de la realitat” i que no està connectat amb el circuit institucional bàsic, jurídic o de polítiques públiques amb argumentacions com que va ser “una declaració política”. El que va passar “no es va traduir en fets” perquè no es van fer reunions de govern, butlletins oficials ni organització burocràtica, i creu que és un episodi “estrany” que “un observador de fora no entendria”, tant pels actors que ho van impulsar com per “la sobrereacció que hi va haver a l’altra banda”, tenint present que era una declaració política simbòlica. Per al politòleg s’han generat unes “bombolles comunicatives autoreferencials” de cada posició preocupades per mobilitzar la seva base electoral però “gens per cosir, connectar o generar majories més àmplies” per gestionar el problema d’una “crisi d’una Constitució que políticament està morta” en haver-hi més d’un 40% de la població de Catalunya que “vol marxar”.

L’independentisme “esclata”

“Els dies 26 i 27 d’octubre va començar a esclatar el moviment independentista.” Ho diu el catedràtic de ciència política a la UAB Joan Botella, que explica que es va produir amb un trencament polític entre les principals forces, en veure’s Puigdemont i Junqueras asseguts de costat a l’hemicicle però “esquena contra esquena, ni mirant-se, i amb cara de funeral”, però també amb una ruptura més important, “de dalt a baix, entre les cúpules dels partits i la gent”, que es va adonar que “tot el que deien eren picardies”. Posa d’exemple que prometien una cosa i s’acabava aprovant a “les escales del Parlament”. Augura que les divisions aniran a més a mesura que es rebaixi la repressió, que era un element cohesionador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia