Política

El Suprem estudia si anul·la la reforma sanitària d’Obama

L’alt tribunal, de majoria conservadora, analitza el cas d’aquí a una setmana

Trump malda per derogar la llei

El Tribunal Suprem (TS) dels Estats Units estudiarà d’aquí a una setmana si revoca la reforma sanitària que va posar en marxa l’anterior president nord-americà, Barack Obama, i deixa sense assegurança mèdica prop de 20 milions de ciutadans. Els republicans confien que l’àmplia majoria conservadora de l’alt tribunal aconseguirà posar fi a l’anomenat Obamacare, una de les fixacions del president, Donald Trump.

La llei, aprovada pels demòcrates el 2010, no té res a veure amb el model de sanitat pública d’Europa, però fa més assequibles les pòlisses de salut a la gent amb pocs recursos, obliga les asseguradores a cobrir situacions com ara l’embaràs, a fer-se càrrec de patologies prèvies dels assegurats i a mantenir els fills sota la pòlissa dels pares fins als 26 anys, entre altres beneficis.

Els republicans sempre han considerat que aquesta llei és una intrusió del govern en la llibertat individual i han maldat per revocar-la. Tot i tenir el control de la Casa Blanca i, inicialment, el de les dues cambres del Congrés (fins que van perdre la Cambra de Representants), no se n’han sortit. Van començar a veure la llum en aferrar-se a una provisió de la norma, anomenada “mandat individual”, que obliga tots els nord-americans a tenir una assegurança mèdica o a afrontar una multa. La sanció no es va poder imposar arran d’una llei d’impostos del 2017 del govern de Trump i diversos funcionaris de Texas la van portar als tribunals de l’estat i aquests s’hi van pronunciar en contra.

L’administració federal sosté ara que el fet que estigui en qüestió aquella provisió de la llei fa que tota la norma sigui “inconstitucional” i, per tant, s’hagi de derogar.

La pilota és ara a la teulada del Tribunal Suprem, que haurà de valorar si s’acull a la doctrina legal anomenada de la “separabilitat”, que permet als jutges actuar de forma quirúrgica amb les lleis i eliminar-ne, si cal, només una part, o si revoquen l’obra més emblemàtica d’Obama.

La reforma de la sanitat era una reivindicació històrica de molts nord-americans. Quan es va aprovar, ara fa deu anys, hi havia 47 milions de persones sense assegurança mèdica amb el dilema d’endeutar-se o tocar ferro per no posar-se malaltes. Des d’aleshores, la llei ha proveït de pòlissa de salut uns 20 milions de persones (n’hi ha 27 milions que encara no en tenen).

Trump va fer de la derogació de l’Obamacare una de les principals promeses de campanya el 2016, juntament amb altres mesures de l’expresident que sí que ha derogat. La reforma sanitària, de moment, i en espera del Suprem, se li resisteix.

LES XIFRES

20
milions
de nord-americans es poden quedar sense assegurança mèdica si s’anul·la la llei aprovada per Obama.
27
milions
de persones no tenen cap pòlissa de salut actualment als Estats Units. Fa deu anys eren 47 milions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

Mor Kim Ki Nam, el mestre de la propaganda de Corea del Nord

BANYOLES

La CUP proposa un pla per eliminar els barracons en quatre anys

BANYOLES
QUART

El ple aprova una modificació de crèdit per front a millores de la piscina municipal

quart
12 de maig

Illa insinua que Junts volia forçar eleccions després de deixar el govern

barcelona
Guerra a Gaza

Israel reobre el pas de Kérem Shalom

Barcelona
Escòcia

John Swinney pren possessió com a ministre principal d’Escòcia

Barcelona
ALEMANYA

La vicealcaldessa de Berlín, ferida lleu després de ser atacada en el carrer

barcelona
política

Badia (Comuns) promet posar en marxa 100 comunitats energètiques

girona
política

PSC, ERC, Junts, CUP i comuns no acceptaran els vots de l’extrema dreta

barcelona