La ultradreta es disfressa de defensora de la llibertat

“Defensors de la democràcia” i “de les llibertats”, lluitadors contra les restriccions per la pandèmia que enfonsaran en l’atur l’economia alemanya: la ultradreta de la primera potència europea vol revitalitzar-se amb la protesta contra la paralització de la vida cultural, de l’oci i dels bars i restaurants.

El congrés d’Alternativa per Alemanya (AfD), que se celebra aquest cap de setmana en una ciutat de províncies de l’oest, Kalkar, va ser ahir una exhibició de crits desesperats des de la cúpula del partit, enmig d’un panorama de delegats obligats a posar-se la mascareta. Era condició inexcusable per autoritzar-los a fer aquesta trobada presencial, en un moment en què gairebé tot és virtual.

Kalkar, prop de la frontera amb Holanda, és una ciutat de 13.900 habitants. El seu recinte firal –hotels inclosos– va allotjar el congrés de l’AfD, després de successius intents de la cúpula del partit per celebrar-ho en altres llocs més convenients, que no van prosperar. Els dos co-presidents del partit, el radical Tino Chrupalla i el més o menys moderat Jörg Meuthen, van ser els exponents del moment que travessa la principal força ultradretana d’Alemanya. El primer, amb pronunciaments clarament destinats a atreure el vot de protesta contra les restriccions. I el segon, demanant disciplina interna després de mesos de suportar provocacions de l’anomenada Der Flügel, l’ala disposada a tirar endavant una agenda propera al neonazisme. Meuthen se n’ha volgut allunyar, vist que aquest corrent està sota observació del servei d’espionatge d’Interior i que això pot acabar complicant la vida al partit. Però també és conscient del seu atractiu entre l’electorat més ultra. A l’est del país, on domina aquest corrent, l’AfD és la segona força. En la mitjana nacional se situa en el tercer lloc, amb tendència baixar al quart o cinquè en les eleccions del 2021. L’AfD és el partit “antimascareta”. La seva presència és cada cop més evident a les marxes contra les restriccions, que de vegades apleguen desenes de milers de seguidors. S’hi barregen ciutadans afectats per les restriccions, conspiranoics, antivacunes i radicals disposats a la violència.

L’AfD no està en un moment de força. Els sondejos li donen una intenció de vot el 2021 d’entre un 9% i un 7 %. Fa tres anys, van accedir al Parlament amb un 12,6 % i ara tenen escons a totes les cambres regionals. Però els han caigut multes per “irregularitats” comptables. És a dir, per no haver ingressat amb rigor legal donatius, que van anar a parar a la campanya d’aquell reeixit any 2017.