Un divorci i una relació per reparar

Mentre es prepara per a la ruptura amb el Regne Unit, la Unió Europea s’acosta als Estats Units de Joe Biden amb ganes de prémer el botó de reset en la relació bilateral, malmesa per quatre anys de presidència de Trump, i forjar amb Washington una autèntica “aliança global”.

Ho explicava així, aquesta setmana, el mateix cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell: “Amb el canvi d’administració als EUA, una Europa més forta i la necessitat de dissenyar el món postcoronavirus, tenim una oportunitat única en una generació per dissenyar una nova agenda transatlàntica per a la cooperació global.”

A Brussel·les ja esperen l’arribada del futur president demòcrata –prevista per al primer semestre de l’any vinent– amb els braços oberts i, per això, la Comissió s’ha afanyat a dissenyar el nou pla de cooperació global amb Washington, que els 27 líders comunitaris hauran d’aprovar en la cimera de la setmana vinent. Els eixos bàsics d’aquesta nova proposta de relació són reforçar la cooperació a l’OTAN davant de poders autoritaris com ara la Xina o Rússia, en la pandèmia i el medi ambient. Brussel·les anima la futura administració de Biden a implicar-se més en el finançament i la distribució mundial de les vacunes i en la reforma de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de la qual Trump va anunciar que es retiraven aquest estiu en considerar-la un instrument en mans de Pequín. En seguretat, la UE reclama tornar a “alinear” els interessos amb Washington en el si de l’OTAN mentre es compromet a invertir més en la seva pròpia defensa. Els europeus comparteixen amb els nord-americans la necessitat de contrarestar el poder de la Xina –percebuda per Brussel·les com “un competidor econòmic i un rival sistèmic”–, però defensen preservar un “diàleg constructiu” amb Pequín en àmbits d’interès compartit. Empenyeran Washington a tornar a l’acord nuclear amb l’Iran, a augmentar el compromís amb la neutralitat climàtica i a retirar els aranzels imposats per l’actual administració republicana a productes com ara l’oli d’oliva o el vi. Hi haurà també la proposta de cooperar més en ciberseguretat, regulació digital i desenvolupament del 5G.

Tot i la bona sintonia, l’entesa absoluta en cadascun d’aquests àmbits no està ni de bon tros garantida. “És clar que la marxa de Trump no esborrarà les divergències en comerç, tecnologia i fiscalitat que han provocat friccions aquests últims quatre anys”, admet l’expresident del Parlament Europeu Pat Cox a Politico. “No obstant això, a banda i banda de l’Atlàntic hi ha una sensació aclaparadora que estem davant una oportunitat per redescobrir el que tenim en comú [...], d’elevar l’objectiu de salvar el nostre fràgil planeta i revitalitzar i reformar el sistema multilateral”, hi afegeix. “Podria ser l’última oportunitat”, conclou.