Escòcia, una pedra en el camí

Després del Brexit, el primer ministre britànic, Boris Johnson, afronta el seu primer gran desafiament polític amb les eleccions del maig a Escòcia, en què tots els sondejos pronostiquen una sòlida victòria dels independentistes del Partit Nacional Escocès (SNP). Si les previsions es confirmen i les urnes atorguen una majoria de més del 50% dels vots a l’SNP, la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, ja ha anunciat que tirarà endavant un referèndum consultiu d’independència –tant si rep l’autorització de Londres com si no– abans que s’acabi la nova legislatura.

El Brexit –imposat contra la voluntat d’una majoria d’escocesos que hi van votar en contra en el referèndum del 2016– i la crisi del coronavirus, gestionada amb una estratègia més eficaç a Edimburg que a Londres, han reforçat els suports a la causa independentista. La trajectòria ascendent de l’SNP –en el poder, a Escòcia, des del 2007– ha fet disparar les alarmes del govern britànic i del seu líder, que, temorós de passar a la història com el premier de la ruptura del Regne Unit, ha canviat de tàctica i ha convertit la preservació de la unió territorial en la prioritat número u del seu mandat.

Però el que semblava fins ara un passeig triomfal de Sturgeon cap als comicis del maig ha topat aquesta setmana amb un obstacle enverinat, l’agra disputa amb Alex Salmond, el seu predecessor al capdavant del govern escocès, per un afer de suposats abusos sexuals de què l’exlíder independentista va acabar sent absolt per la justícia. En la comissió del Parlament de Holyrood que investiga com el govern escocès va gestionar el cas, Salmond va acusar Sturgeon i el seu entorn d’haver conspirat per destruir la seva reputació i tancar-lo a la presó. Per l’oposició laborista i conservadora, aquesta història truculenta amb tocs shakespearians de traïció i venjança arriba com un regal, una oportunitat d’or per debilitar l’SNP i desmuntar-ne els plans secessionistes. En la declaració de divendres a la cambra, el mateix Salmond, líder de la campanya independentista del 2014, va donar munició als unionistes en posar en qüestió les credencials democràtiques de Sturgeon i el seu govern, i la idoneïtat per guiar Escòcia cap a la secessió.

La guerra interna oberta en l’SNP apareix com la taula de salvació d’un unionisme incapaç fins ara de guanyar la batalla ideològica a l’independentisme escocès. L’amenaça de quedar fora d’Europa ja no serveix, i una altra carta vencedora –la inconcreció del projecte independentista de cara a l’escenari econòmic post-Covid– potser no caldrà jugar-la si, abans, implosiona l’SNP. És l’última esperança de Johnson en el duel amb Sturgeon. Sap que, si l’SNP continua guanyant eleccions, no podrà esquivar gaire més temps un segon referèndum escocès.