Absolen els dos mossos que acompanyaven Puigdemont quan el van detenir a Alemanya

L’Audiencia Nacional ha absolt els dos Mossos d’Esquadra del delicte d’encobriment per acompanyar el president Carles Puigdemont quan el van tenir a Alemanya el març de 2018.

La sentència considerat acreditat que els dos agents van ajudar Puigdemont, conscients que era investigat a l’Estat i que hi havia una ordre europea de detenció contra ell, però conclou que els fets no es poden tipificar com a delicte d’encobriment de l’article 541,3 del Codi Penal.

El titular del jutjat central de la sala penal de l’Audiencia Nacional, José Manuel Fernández-Prieto, considera provada l’acusació de la fiscalia però els absol perquè el delicte d’encobriment només se’ls podria aplicar si haguessin abusat del seu càrrec públic, cosa que no van fer perquè estaven de vacances, o si l’expresident hagués comès un delicte de rebel·lió, cosa que la sentència veu improbable perquè la resta del Govern va ser condemnat per sedició.

La fiscalia els demanava un any i mig de presó i d’inhabilitació.

En l’escrit de 21 pàgines, el magistrat José Manuel Fernández-Prieto, diu que els dos policies “ajudaven” Puigdemont, “conscients que era investigat a Espanya per la seva participació en fets constitutius d’un delicte de rebel·lió” i que el magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena havia emès una ordre europea de detenció i entrega per tal de poder-lo enjudiciar. “La intenció dels acusats era ajudar Puigdemont a retornar a Bèlgica i evitar la seva identificació en algun lloc on es pogués executar l’ordre europea de detenció”, conclou.

Veu demostrat que els dos agents sabien que amb la seva acció estaven intentant amagar Puigdemont de les autoritats espanyoles, dificultant la seva detenció fora de Bèlgica.

No obstant això, la fiscalia acusava els dos agents per l’article 451.3.a del Codi Penal, que pena els qui, “amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi intervingut com a autor o còmplice, intervingui amb posterioritat a la seva execució de la manera següent: ajudant els presumptes responsables d’un delicte a eludir la investigació de l’autoritat o dels seus agents, o a sostreure’s a la seva recerca i captura, sempre que concorri alguna de les circumstàncies següents: que el fet encobert constitueixi traïció, homicidi del rei o reina, qualsevol dels seus ascendents o descendents, reina consort o consort de la reina, regent o algun membre de la regència, o del príncep o princesa d’Astúries, genocidi, delicte de lesa humanitat, contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, rebel·lió, terrorisme, homicidi, pirateria, tràfic d’éssers humans o tràfic il·legal d’òrgans”.

Com que l’acusació de la fiscalia requeriria que Puigdemont fos jutjat i condemnat per rebel·lió, però el judici al Tribunal Suprem contra la resta del seu Govern va acabar amb condemna per sedició, delicte que no està contemplat com una de les possibilitats de l’article 451.3a del Codi Penal. Així, el magistrat afirma que “els fets imputats a Puigdemont han de qualificar-se inicialment com de sedició, a l’espera del que pugui resultar del judici que se celebri contra ell”. “Resulta més que improbable que els mateixos fets comesos per una pluralitat de persones es qualifiqui com de sedició per uns autors i de rebel·lió per a uns altres, quan els fets són els mateixos i les circumstàncies són idèntiques”, explica.

Com que el delicte pel qual s’acusava els dos mossos no se’ls pot aplicar, el jutge conclou que han de ser absolts. La sentència pot ser recorreguda per la fiscalia davant la sala penal de l’Audiència Nacional.