Rectors i govern es conjuren pel català a la universitat
Refermen a Prada el seu compromís per estendre l’ús de la llengua i assegurar que tots els graus s’hi poden cursar íntegrament
La consellera Geis aposta per “repensar i rellançar” la Xarxa Vives
“Hem de treballar per recuperar el català al màxim nivell.” El rector de la UAB i president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Javier Lafuente, va verbalitzar ahir el compromís absolut del món universitari per fer que la llengua del país “no perdi pistonada” en l’ensenyament i continuï sent l’habitual en les classes i la comunicació dins de la institució. “Hem de normalitzar-ho encara més”, remarcava el rector, per a qui el català ha de ser la llengua bàsica, sense perjudici que es puguin programar també classes i estudis en anglès o en castellà. En un acte a la Universitat Catalana d’Estiu amb la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, i els rectors de les altres grans universitats barcelonines (Joan Guàrdia, de la UB; Daniel Crespo, de la UPC, i Oriol Amat, de la UPF), Lafuente es congratulava que la relació entre ells és “fluida i coordinada”, i que ja han estat treballant conjuntament els últims mesos.
El rector de la UAB aclaria després que el compromís és que el català sigui la “llengua predominant” en tots els graus, tal com fixa el Compromís contra la Crisi Educativa, signat aquesta primavera amb els representants dels estudiants, que fixa l’objectiu que el 80% de les classes siguin en català. De fet, l’horitzó és que tots els graus s’han de poder cursar íntegrament en català. El curs vinent n’hi haurà 545, i ara es calcula que amb prou feines es compleix en una desena. Lafuente veu factible anar incrementant el percentatge d’ús cada any, també en postgraus i màsters, tot i que admet que en aquest cas serà “més problemàtic” perquè hi ha molts estudiants estrangers i Catalunya vol competir a escala internacional. Segons ell, enguany s’han editat en tres idiomes –català, castellà i anglès– totes les guies docents, que són els “contractes” entre estudiant i universitat, perquè ningú pugui al·legar que no sabia que una assignatura s’impartirà en català quan s’hi matricula, un dels problemes que més han denunciat les associacions d’estudiants.
Geis, amoïnada
La consellera Geis constatava “el retrocés important” que en els darrers anys ha viscut l’ús de la llengua en tots els àmbits, i en concret està amoïnada pel baix nivell de coneixement que mostren els universitaris de primer curs, segons un estudi recent de les mateixes universitats. La consellera mostrava el seu respecte a l’autonomia universitària, per la qual cosa evitava entrar a dir com han d’actuar els rectors, però assegurava que la conselleria hi està, “òbviament, absolutament compromesa”. Geis indica que garantir les classes en català és un problema “complex” que cal treballar i abordar, i que potser amb més finançament es podria arreglar, ja que ara falten professors per desdoblar les classes, perquè una part s’han de dedicar a sessions no presencials a causa de la pandèmia. La conselleria treballa en una diagnosi sobre la situació, i ja ha demanat informació a les mateixes universitats, ha parlat amb la Plataforma per la Llengua i s’ha reunit amb els estudiants per avançar-hi. La consellera creu que la Xarxa Vives d’Universitats, que agrupa les 22 públiques i privades dels Països Catalans, pot ser també una bona eina per potenciar la llengua que cal “repensar i rellançar amb un finançament i una estructura adequats”. “Tenim accions previstes, però necessitem un pressupost per endegar-les”, concloïa.
Geis, per cert, ja augura que totes les accions que s’emprenguin “aniran acompanyades d’una nova onada de repressió”, i adverteix igualment de nova normativa que prepara el govern espanyol que la té amoïnada perquè pretén una recentralització. “Si intenten tocar el sistema universitari català, hi trobaran una consellera defensant-lo”, avisava.
LES FRASES
Demanda unànime per coordinar política lingüística
En un acte organitzat a la tarda per la sectorial d’Universitats i Recerca de l’ANC, es va coincidir a reclamar que el sistema universitari adopti de manera urgent una estratègia coordinada de política lingüística “sòlida i basada en indicadors clars”, segons resumia Jordi de Bofarull, de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives. “El context hi és favorable, perquè la conjuntura política i acadèmica és molt millor, i s’ha d’aprofitar”, assentia el vicerector de política lingüística de la UB, Jordi Matas. També hi donaven suport les representants dels sindicats d’estudiants SEPC i FNEC, Anna Clua i Mireia Arquijo. Bofarull explicava que, a partir d’un informe ja encarregat, la Xarxa Vives es reunirà a finals de novembre a València per mirar d’impulsar en conjunt l’ús del català, tot i que és partidari que cada territori acabi marcant l’estratègia d’acord amb les circumstàncies pròpies. A Catalunya, ell creu, per exemple, que hi ha camp per córrer a l’hora de fer “exclusiu” el català en usos institucionals i administratius, en la docència de graus i màsters professionalitzadors i en la recerca.
Matas, en tot cas, recordava que ara ja existeix molta normativa en la matèria que no es compleix, com l’article 35 de l’Estatut, que diu que el català ha de ser la llengua vehicular a la universitat, i cal començar per reivindicar que s’apliqui. Arquijo creu que és “compatible” la internacionalització amb la potenciació del català, i Clua lamentava que els mecanismes de denúncia quan algun professor abandona el català anunciat “no són prou àgils i efectius”.
