Puigdemont portarà al PE i als tribunals l’“espionatge polític” d’Espanya

L’eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha anunciat aquest divendres que portarà davant el Parlament Europeu (PE) i davant els tribunals l’“espionatge polític” del que afirma haver estat víctima en el marc d’una “estratègia de repressió de l’Estat espanyol”.

Puigdemont ha fet aquest anunci en declaracions a la premsa a París després de ser rebut a l’Assemblea Nacional francesa per un grup d’una desena de diputats i senadors, entre els quals hi havia nacionalistes corsos, ecologistes i de la França Insubmisa, a l’esquerra de l’arc parlamentari.

L’expresident de la Generalitat ha advertit que “l’espionatge polític és un assumpte molt greu” i, quan se n’és víctima, “el nostre deure és denunciar-ho i posar-ho en coneixement de les autoritats”, més encara quan afecte un “membre del Parlament Europeu”.

Preguntat sobre la investigació a l’Eurocambra per les possibles interferències russes en el referèndum del 2017, ha eludit respondre directament i s’ha centrat a denunciar “l’estratègia de la repressió de l’Estat espanyol, que és molt sofisticada”.

Ha assenyalat que aquesta estratègia inclou, entre altres coses “fake news” (informacions falses) però també “espionatge polític d’alta envergadura del que tenim proves, que serà degudament denunciat, per perseguir i atacar la reputació de dissidents polítics”.

Ha assegurat que aquest suposat espionatge polític “és una cosa que preocupa molt, perquè aquesta deriva europea amenaça molt seriosament la qualitat de la democràcia europea, i això ens afecta a tots”. Pel presiden, “és inacceptable i cap estat del món, cap estat democràtic, cap estat de la Unió Europea es pot permetre una actitud d’aquest tipus”.

També s’ha referit al robatori de dades dels mòbils a través del programa informàtic Pegasus, desenvolupat per una empresa israeliana.

Puigdemont ha explicat que el missatge que ha sentit dels parlamentaris francesos és “un compromís molt profund i insubornable amb els drets fonamentals i amb la democràcia”, tot i que “no entren” a valorar la qüestió de si Catalunya ha de ser o no independent.

Ha negat haver-los demanat que intercedeixin davant les autoritats franceses: “Jo sempre he tingut molta prudència per no interferir mai en altres països”. “Mai he demanat cap influència ni interferència de cap país, ni tan sols de Bèlgica [on viu]”, ha assegurat.

El diputat nacionalista cors Jean-Félix Acquaviva, el principal organitzador d’aquesta trobada a l’Assemblea Nacional, ha assenyalat que continuaran amb la seva iniciativa, que fa uns mesos havia reunit 60 parlamentaris francesos que van signar un article en la qual demanaven una sortida dialogada i respectuosa dels drets fonamentals en la crisi catalana. Acquaviva ha insistit que, encara que sigui un assumpte que no concerneix França, “en els seus fonaments” és un problema que afecta els principis europeus.

Ha afirmat que entre els presents en la reunió hi ha “una convergència de punts de vista molt forta perquè pugui haver-hi una expressió política democràtica real” en el debat sobre la crisi catalana i que “això només es pot fer amb el diàleg, no amb la repressió”.

El diputat ha assenyalat que el seu missatge es dirigeix “a les autoritats franceses perquè en el marc europeu l’Estat francès jugui el seu paper de defensor de les llibertats democràtiques fonamentals”.