Villarejo sosté que hi ha proves del vincle del CNI amb el 17-A

Hi ha proves, però no les té. El comissari jubilat de la policia espanyola José Manuel Villarejo va reafirmar ahir que existeix un vincle entre el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) i els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017. A l’entrada de l’Audiencia Nacional, a San Fernando de Henares, l’excomissari va assegurar que les proves són als seus arxius, que es mantenen retinguts sota secret. “L’única prova” és que no li retornen les seves agendes, va lamentar.

L’excomissari va insistir que manté el que va dir dimarts en el judici a què se’l sotmet en el marc del cas Tàndem per tres encàrrecs d’espionatge pels quals el fiscal li demana més de cent anys de presó: que l’atemptat va ser resultat d’un “error greu” de l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán “per donar un petit ensurt a Catalunya”. Villarejo va explicar que la intenció no era provocar l’atemptat, però que se li va “escapar de les mans” al CNI quan va morir el líder de la cèl·lula, l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb qui, segons l’excomissari, treballava la intel·ligència espanyola. Aleshores els membres de la cèl·lula, “els jovenets”, no haurien sabut “com reaccionar”.

“El que he dit en relació amb allò de l’ensurt és que moltes vegades s’han provocat comandos ficticis per tranquil·litzar... i que probablement la intenció en absolut va ser provocar cap atemptat, però sí donar l’aparença de risc perquè Catalunya veiés la necessitat de la protecció de l’Estat”, va argumentar Villarejo.

Per apuntalar la seva tesi, l’excomissari va recordar que la fiscal que va investigar els atemptats, l’actual fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, va dir aleshores que calia assumir que va haver-hi errors, perquè si no l’atemptat no s’hauria comès. “Això és el que he dit, he mantingut i mantinc. Si volen proves, que mirin les meves notes informatives”, va reblar.

El vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, va advertir que el 17-A acabarà als tribunals internacionals si l’Estat no els investiga a fons i amb transparència. En declaracions a La 2, Puigneró va instar l’Estat a dur a terme una recerca “fins al final i transparent” sobre els atemptats, que van causar setze víctimes mortals. El president, Pere Aragonès, va anunciar dimarts mateix que ha ordenat als serveis jurídics de la Generalitat que estudiïn possibles accions legals per aclarir els fets, mentre que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va fer el mateix amb els de la cambra per preparar una denúncia davant la fiscalia.

Mentrestant, el conseller d’Interior d’aquell agost, Quim Forn, va dir a Rac1 que “costa de creure’s” Villarejo, però que ha treballat durant molts anys a l’empara de l’Estat. “Alguna cosa deu saber i deu poder explicar. Per què s’han oposat a les comissions d’investigació al Congrés? Per què s’escampen mentides per desprestigiar els Mossos?”, es va preguntar Forn, que va criticar el silenci de les institucions espanyoles i va exigir una investigació.

De moment, Junts per Catalunya, ERC, la CUP, el PDeCAT, Compromís, el BNG i Bildu ja han presentat una proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre la relació de l’imam amb el CNI i la seva implicació amb el 17-A.

L’única persona del govern espanyol que s’ha referit a la qüestió és la delegada a Catalunya, Teresa Cunillera, que no dona “cap credibilitat” a l’excomissari, ja que “té una llarga trajectòria d’intentar sembrar ombres de sospita sense aportar mai proves”. Cunillera va remarcar que “les insinuacions no tenen base lògica ni material” i que “no hi ha més explicació que les ganes d’enredar”. Així mateix, la socialista va lamentar que la Generalitat “faci el joc” a Villarejo. “Fins a quin punt volem fer gran una mentida i donar credibilitat a qui acusa sense proves?”, va qüestionar.

Per la seva part, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tot i no voler pronunciar-se sobre la credibilitat de les paraules de Villarejo, sí que va recalcar que les va fer “en seu judicial i com a acusat” –un acusat pot mentir en un judici– i que es tracta d’un personatge “fosc”. Colau va fer una crida a evitar batalles polítiques i usos partidistes del 17-A.

A tot això, els presidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Quim Torra van exigir ahir al PSOE i a Colau que no tapin la claveguera de l’Estat, ja que les proves que arbora Villarejo estan classificades per la llei franquista del 1968 com a secrets oficials. “Només vosaltres, que sou al govern espanyol, podeu desclassificar-les. Ho fareu o encobrireu un estat terrorista?”, li va etzibar Torra. “Els socialistes han sortit en tromba a protegir la reputació de l’Estat espanyol i dissipar la sentor de claveguera que surt de les seves estructures. Ho porten fent des que els GAL assassinaven, segrestaven i torturaven. Però ara ja no poden tapar com abans: s’hauran d’explicar”, va piular Puigdemont.