Acaba sense èxit l’excavació de Gurb

“No hem trobat res.” Bartolomé Isasa Ruiz i Manuel Alegre Villanueva continuen desapareguts . L’excavació que la direcció general de Memòria Democràtica va dur a terme entre els dies 20 i 28 del mes passat a Gurb (Osona) no ha donat fruits. Els arqueòlegs van excavar una superfície de 300 metres quadrats a la recerca de les restes de dos membres del cos de Bombers de Barcelona reclutats per l’exèrcit republicà que van morir el 3 de febrer de 1939 en sortir del seu amagatall a la masia la Griera. “Hem obert allà on se suposava que eren, perquè ho deien els masovers.Potser no eren allà, o potser els van bellugar, però allà on es deia que podien ser, amb la tecnologia que tenim actualment, no els hem trobat”, lamenta el director general, Toni Font, que ja n’ha informat la família.

Els masovers van cavar una fossa i van enterrar-hi els cadàvers col·locats “en línia vertical” en un hort a 70 metres de la masia, segons consta en la seva declaració recollida a la causa general instruïda durant el franquisme, a què l’historiador terrassenc Marc Ferrer, impulsor de Bombers en Guerra, va treure la pols.

“S’havia d’intentar, però en algun moment has de dir prou. No són on representava que havien de ser”, constata Font, com en el cas de moltes altres fosses de la repressió, que la imprecisió dificulta de trobar. El Departament de Justícia no treballa per ara en més hipòtesis.

Es tracta de dos bombers que haurien desertat. No són clares les circumstàncies en què van ser assassinats, ja que la vídua d’Isasa va donar dues versions diferents. La primera, de 1940, deia que “al intentar incorporarse a las filas nacionales, los elementos moros que las constituían hicieron fuego sobre él matándolo, tomándole por guardia de asalto”. La segona, transcrita quatre anys més tard en una instància per reclamar una pensió de viudetat, afirmava que els van matar “patrullas de retaguardia marxista que andaban a la caza de desertores”. Sigui com sigui, la família d’Isasa mai no va cobrar cap pensió.