La UE vol explicacions sobre la venda d’armes a Turquia

La Unió Europea (UE) preguntarà a l’Estat espanyol sobre la venda d’armament que fa a Turquia. El compromís és que les autoritats espanyoles expliquin al Servei Europeu d’Acció Exterior i Política de Seguretat, que està sota el càrrec de l’alt representant de la UE Josep Borrell, si aquestes transaccions comercials armamentístiques compleixen els estàndards fixats per la mateixa UE.

Així ho va fer públic ahir el mateix Borrell, en una resposta a una pregunta de l’expresident de la Generalitat i eurodiputat Carles Puigdemont, i els eurodiputats Clara Ponsatí i Toni Comín. La pregunta qüestionava la cooperació militar i el desenvolupament de programes militars entre l’Estat espanyol i Turquia, ambdós socis en el marc de l’OTAN. Compromís que es va concretar en la declaració conjunta de la setena cimera intergovernamental entre els dos estats, efectuada el 17 de novembre del 2021. En aquesta cimera, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar una major cooperació militar, expressada en la construcció de portaavions per a Turquia i la col·laboració en un programa de submarins per a l’exèrcit turc. Aleshores, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va expressar el seu desig de fabricar un nou portaavions, a més d’un submarí en col·laboració amb l’empresa espanyola Avantia, empresa que ja està treballant per a Turquia en la construcció d’un portaavions més petit. En la pregunta els eurodiputats catalans també s’interrogaven sobre la implicació de la venda d’armament per a la seguretat de membres de la UE, com ara Grècia i Xipre.

La resposta de la diplomàcia comunitària, en boca de Josep Borrell, va ser: “Correspon a l’autoritat nacional competent avaluar les sol·licituds de llicències d’exportació amb respecte als criteris de la posició comuna.” I això inclou, continua la resposta als eurodiputats catalans, “el respecte dels drets humans i del dret internacional humanitari del país de destinació final, així com l’efecte potencial de l’exportació sobre els interessos de defensa i seguretat dels estats membres, amics i aliats”, com és el cas de Turquia. Per tant, conclou la resposta, se “sol·licitarà més informació a les autoritats espanyoles sobre les exportacions” d’armes.

Tot i que soci per a bona part dels països que ho són alhora de l’OTAN i de la UE, Turquia és un aliat més que incòmode per a bona part d’estats europeus. Especialment per a Grècia, preocupat per l’evolució de la democràtica dels seus veïns i el conflicte obert a Xipre a mitjans del segle XX i sense resoldre. Així, la resposta inclou que la “UE i els seus estats membres han expressat reiteradament la seva solidaritat amb Grècia i Xipre respecte a les accions turques a la Mediterrània oriental”. I hi afegeix: “El 14 de desembre, el consell va subratllar que Turquia ha de posar fi a tota amenaça o acte que perjudiqui el seu bon veïnatge.”