La guerra entra a Crimea

Una setmana després de l’explosió en una base aèria russa a la península ocupada de Crimea –un cop de què s’ha responsabilitzat les forces ucraïneses, però que Kíiv no ha reivindicat de manera oberta–, una altra instal·lació militar de la zona va ser destruïda ahir al matí en un seguit de detonacions.

El Ministeri de Defensa rus va informar de la destrucció d’un magatzem provisional de municions prop de la localitat de Maiske, i el va atribuir a un “sabotatge”.

Segons el comandament rus, com a conseqüència de les explosions van ser destruïdes també diverses instal·lacions civils, incloent-hi una línia d’alta tensió, subestacions elèctriques, la línia ferroviària i diversos habitatges. Les autoritats russes no van informar de víctimes en el sinistre, que, segons l’administració local, va obligar a evacuar més de 3.000 persones.

Més tard, es van poder veure columnes de fum damunt d’una altra base militar russa, al centre de Crimea, segons va informar el diari Kommersant.

La detonació del dipòsit de municions arriba quan encara no s’ha aclarit l’origen d’una sèrie d’explosions a l’aeròdrom militar de Saki, el 10 de juliol. Ucraïna –que no ha assumit l’autoria d’aquelles explosions– i diversos serveis d’informació occidentals asseguren que el foc va destruir una desena d’avions russos. Imatges captades per satèl·lit i difoses per diversos mitjans mostraven una part sencera de la base cremada. Moscou va atribuir llavors les explosions a un incendi fortuït. Les noves explosions suggereixen una nova dinàmica en la guerra d’Ucraïna, en què Kíiv o grups de tipus guerriller tindrien la capacitat d’atacar dins de territori ocupat i en zones fins fa poc considerades segures pels russos. Ucraïna no va reivindicar l’atac d’ahir però va donar a entendre que no serà l’últim. “Recordaré un altre cop que, en un país normal, Crimea es resumeix en mar Negre, muntanyes, descans i turisme. Però en la Crimea ocupada pels militars russos, la cosa va d’explosions d’arsenals i un augment del perill mortal per als ocupants i els lladres. La desmilitarització en acció”, va escriure a Twitter Mikhailo Podoliak, assessor presidencial ucraïnès. “El nombre d’aquests excessos augmentarà. I, particularment, a Crimea”, hi va afegir.

Mentrestant a Moscou, el president Putin va acusar ahir els EUA d’intentar prolongar el conflicte d’Ucraïna amb el seu suport al líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, i d’atiar les friccions a l’Àsia. En aquest sentit, va citar el pacte de seguretat Aukus –que Washington manté amb Austràlia i el Regne Unit– com una prova dels intents occidentals de construir un bloc a l’estil de l’OTAN a la regió de l’Indopacífic.

D’altra banda, Emmanuel Macron va demanar ahir la retirada de les tropes russes de la central nuclear de Zaporíjia, al sud-est d’Ucraïna, objecte d’atacs de què Moscou i Kíiv es culpen mútuament. El líder francès també va donar suport a la iniciativa d’una visita urgent a la planta d’una missió de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), després d’haver parlat per telèfon amb el seu homòleg Zelenski.