Política

Els polítics fan una crida a refer ponts invocant la “resiliència” dels catalans

Generalitat, Diputació i Ajuntament van celebrar una cerimònia conjunta per insistir en el procés independentista malgrat “els matisos” entre partits

Els representants de l’Ajuntament de Girona, la Diputació i la delegació de la Generalitat van coincidir a reclamar la unitat política i popular i a fer valer la capacitat de superació de la societat catalana davant les adversitats, fins i tot assegurant que l’endemà de l’11 de setembre de 1714 “els pocs ciutadans supervivents van tornar a la feina”, com va dir la delegada del govern, Laia Cañigueral, en l’acte de celebració institucional de la Diada, ahir al matí al pati de les Magnòlies.

Tant Cañigueral com Miquel Noguer, el president de la Diputació, van fer servir l’expressió “resiliència” per referir-se al tarannà que han demostrat els catalans al llarg de la història per animar la població a “no deixar refredar la mobilització per la independència”, l’únic camí per fer front a les desigualtats, la pobresa, la crisi climàtica o la desocupació, segons va remarcar també el vicealcalde Quim Ayats. Tot i el missatge d’unitat que volien transmetre amb la cerimònia, que van obrir amb El cant dels ocells interpretat pel músic olotí Dani López, tots tres representants van admetre els entrebancs de les disputes polítiques. Miquel Noguer, de Junts, que va dibuixar un estat d’ànim “entre l’esperança i la frustració” des de les primeres diades multitudinàries fins a les desolades de la pandèmia, va ser el més explícit en considerar que “la gran lliçó de la Diada” seria “deixar de banda els matisos” i “les lluites de mirada curta”, i Laia Cañigueral, d’ERC, va sumar-s’hi en proposar de “remar plegats i escoltar i respectar totes les estratègies”.

La delegada, que va recordar que aquest dia “es commemora de fet una derrota” que, de tota manera, no va impedir que Catalunya fos al cap de poc capdavantera en la primera Revolució Industrial, va invocar el mateix esperit de “resiliència i valentia” per assumir els reptes de la independència. “Hi ha molta feina a fer”, va advertir, i per assumir-la “s’han de teixir complicitats i consensos”, va concloure en una nova al·lusió a reparar els ponts trencats. Per la seva banda, Quim Ayats va subratllar la importància que tant les institucions com els ciutadans avancin “amb pas ferm” cap a un futur de “pau i llibertat”.

Abans que tots els assistents, entre els quals hi havia l’exconsellera Dolors Bassa; la consellera d’Universitats, Gemma Geis, o el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, acabessin dempeus cantant Els segadors, es va escoltar en una gravació impulsada dins el projecte Càntut la veu de la veïna Dolors Planella cantant una versió tan alegre i vinguda de tan lluny de L’hereu Riera, que per un moment va propiciar que tots remessin, en efecte, en la mateixa direcció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

kenya

Al menys 17 morts en l’assalt i incendi del Parlament per la pujada d’impostos

barcelona
Política

Aliança Catalana fulmina el regidor de Ribera d’Ondara per comentaris homòfobs

Barcelona
estat espanyol

PSOE i PP acorden a Brussel·les la renovació immediata del CGPJ

barcelona
rússia

Rússia bloquejarà l’accés per internet a una vuitantena de mitjans europeus

barcelona
guerra a europa

Zelenski destitueix un general d’alt rang acusat d’incompetència

barcelona
judicial

La fiscalia del Tribunal de Comptes s’oposa a portar l’amnistia al TJUE

barcelona
unió europea

Acord per mantenir Von der Leyen a la CE i posar Costa al Consell Europeu

barcelona
política

Primers amnistiats: Miquel Buch i l’escorta de Puigdemont

barcelona
economia

Mas Guix estudia defensar el finançament singular al Consell de Política Fiscal

barcelona