Política

Regne Unit

La qüestió territorial

El nou tauler de joc a Escòcia

Guanyar el referèndum ‘de facto’ és l’última opció de Sturgeon per forçar una consulta

Els unionistes oferiran més poders a Edimburg per calmar l’afany sobiranista

Frase reportatge

La sentència del Tribunal Suprem britànic en contra del segon referèndum independentista escocès ha canviat completament el tauler de la partida d’escacs que disputen el govern d’Edimburg i el de Londres des de fa set anys, des de la votació del Brexit. No deixa cap més alternativa a la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, que convertir les eleccions generals britàniques del 2024 en un referèndum de facto. És a dir, participar-hi amb l’única pregunta de la independència, mentre que els partits unionistes no participaran en el “referèndum”. És una decisió molt arriscada perquè si els independentistes superen el 50% dels vots, aleshores els unionistes diran que la consulta no tenia validesa, i si no hi arriben, diran que els ciutadans s’han expressat. En el congrés de l’SNP del 2019, Sturgeon va definir com a “trampa unionista” qualsevol opció que no fos un referèndum acordat entre Edimburg i Londres, precisament per aquest motiu. El pla A era la consulta acordada; el pla B, la consulta no acordada, descartada després de la sentència del Suprem, i el C, el referèndum de facto.

No ho tindrà gens fàcil Sturgeon per aconseguir el 50% dels vots. A les últimes generals del 2019 els independentistes van obtenir el 46% dels vots (45% de l’SNP i 1% dels Verds). Una enquesta recent de Channel 4 diu que el 50% dels escocesos votarien sí en un referèndum de facto. “És difícil, però si volem aspirar a la independència hem de convèncer més del 50%, d’això tracta la política”, va afirmar Sturgeon després de la sentència.

Els últims a aconseguir el 50% van ser els conservadors en els comicis del 1955. Sturgeon requerirà el suport dels Verds, també independentistes, que no es presenten a tots els districtes electorals i que no està clar que només plantegin una pregunta, i de l’Alba, el nou partit d’Alex Salmond, enfrontat a Sturgeon. Aquesta és també l’última carta de Nicola Sturgeon per mantenir la flama sobiranista encesa i passa a ser la prioritat dels independentistes.

L’altra incògnita de les generals del 2024 és saber qui guanyarà, si el conservador Rishi Sunak o el laborista Keir Starmer. Tots dos necessiten treure el país del caos territorial provocat pel Brexit. Ara mateix els favorits són els laboristes. Starmer va crear una comissió, liderada per Gordon Brown, per avaluar el futur de la unió. Els resultats es publicaran aviat. S’espera que, si guanya, transfereixi més poders a les regions d’Anglaterra i als parlaments d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. També Sunak ha dit que s’asseurà a parlar amb Sturgeon. Cap d’ells, però, oferirà el referèndum acordat. L’única manera de pressionar per aconseguir-lo serà que els independentistes surtin victoriosos de la “trampa unionista”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

eleccions europees

Orbán vol unir els grups d’extrema dreta per esdevenir segona força a l’Eurocambra

barcelona

En perill l’acord de govern per les al·legacions de Junts al projecte del Passeig

PALAMÓS
política

El govern amnistiarà d’ofici els represaliats pel procés arran de la llei mordassa

barcelona
Tailàndia

Almenys un miler d’animals moren en l’incendi en un popular mercat de Bangkok

Barcelona
Àfrica oriental

Confirmen la mort en un accident aeri del vicepresident de Malawi

Barcelona
Política

El Tribunal de Comptes obre la porta a enviar la llei d’amnistia al TJUE

barcelona
política

Vox reclama a Felip VI que surti a fer un discurs com el del 3-O

madrid
política

Llarena manté l’ordre de detenció a Puigdemont, Rovira, Comín i Puig

barcelona
Eleccions Europees

La coalició de govern guanya els comicis europeus a Romania amb el 48,7% dels vots

Barcelona