La justícia britànica reconeix la immunitat de Joan Carles I fins a la seva abdicació

El tribunal d’apel·lacions britànic ha concedit aquest dimarts la immunitat a Joan Carles I fins al moment de la seva abdicació, el 2014, en el procés contra el rei emèrit per presumpte assetjament a Corinna Larsen. La justícia britànica, en un escrit de 26 pàgines, considera que fins al 18 de juny de 2014 els seus actes no pertanyien a l’àmbit privat. Pel mateix motiu, el tribunal entén que el rei emèrit podria ser jutjat per actes posteriors a l’abdicació.

La justícia britànica ha reconegut així el recurs presentat per l’emèrit per justificar que els seus actes, entre l’abril del 2012 i el 18 de juny del 2014, no pertanyien al seu àmbit privat, per la qual cosa procedeix concedir-li la immunitat en aquest període i el judici contra ell podria continuar endavant pels seus actes durant els anys posteriors a la seva abdicació.

La decisió esmena el dictament del Tribunal Superior de Londres, que el març passat va dictaminar que Joan Carles I no tenia immunitat, entre els anys 2012 i 2020, el període que Corinna l’acusa d’haver-la assetjat personalment o a través de persones del seu entorn.

Malgrat que el judici es portarà a terme a mitjans de l’any que ve, el dictamen d’aquest dimarts deixarà fora del procés algunes de les accions més perjudicials per a la causa de l’emèrit, sobretot les referides a les suposades maniobres d’assetjament i espionatge dirigides pel llavors cap del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán.

Com recull el document publicat aquest dimarts, Sanz Roldán “d’abril a juny del 2012, actuant sota la direcció o el consentiment de l’acusat, va coordinar una operació secreta per entrar i registrar l’oficina i l’apartament de la demandant a Mònaco”, per a la qual cosa va comptar amb la cobertura d’una companyia de seguretat de Mònaco i agents del CNI.