L’Audiència de Lleida absol Hasél i 10 acusats més per la protesta a la subdelegació de Lleida

L’Audiència de Lleida ha absolt el raper Pablo Hasél i 10 encausats més per la protesta que es va fer davant de la subdelegació del govern espanyol de Lleida contra la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, el 25 de març de 2018. Se’ls acusava de desordres públics amb l’agreujant d’ocultació del rostre per dificultar la identificació, lesions i atemptat als agents de l’autoritat. La Sala, però, ha conclòs que, tot i que ha quedat demostrat que els 11 acusats eren allà, no hi ha prou proves que demostrin que van ser ells els que van incitar a la violència, alterar la pau o lesionar algú. Quatre dels encausats van pactar amb la fiscalia 9 mesos de presó a canvi de reconèixer els fets i 7 van anar a judici. L’Audiència, però, absol als 11.

La fiscalia demanava que se’ls imposessin 3 anys de presó per desordres públics, 9 mesos de presó més per lesions i un any i mig per atemptat als agents de l’autoritat. Per a aquest últim delicte, però, la fiscalia demanava mig any més pel raper Pablo Hasél, en aplicar-li l’agreujant de reincidència. Així doncs, en total sol·licitava 5 anys i 3 mesos per a 10 dels acusats i 5 anys i 9 mesos per al raper lleidatà. A més, se’ls demanaven multes de gairebé 40.000 euros pels delictes de danys i lesions lleus (3.600 per a cadascun dels 11).

El judici va començar el 23 de novembre de 2022, dia en que les parts van acordar rebaixar la pena fins als 9 mesos de presó a 4 encausats que van decidir reconèixer els fets i pactar amb les acusacions. Hasél i 6 més no van voler arribar a cap acord, defensaven la seva innocència i van ser jutjats el 23 i el 24 de novembre.

Ara, gairebé dos mesos i mig després de la vista, l’Audiència de Lleida ha emès la sentència en què absol tots ells. Conclou que després de les proves practicades, com ara les declaracions dels acusats, policies o imatges de vídeo aportades, es pot afirmar que els 11 estaven a la concentració aquell dia però que la seva participació a la mobilització “no és suficient” per condemnar-los per uns danys o lesions que, tot i haver-se produït, no en queda provada l’autoria.