Acord perquè els consistoris promoguin desnonaments en casos de conflictes
ERC, el PSC i Cs pacten esmenes a la llei de Junts, que ara limita l’acció de les comunitats veïnals
ECP la veu electoralista i la CUP vol la comissió de fons voltors
Les negociacions els últims dies amb ERC, el PSC i Cs van permetre a Junts tirar endavant la coneguda com a llei sobre l’ocupació il·legal d’habitatges quan un gran tenidor –10 o més immobles– se’n desentén i es generen problemes d’alteració de la convivència en casos d’ocupacions conflictives. El text i les esmenes transaccionades doten de més recursos els ajuntaments amb modificacions de la llei 18/2007, del dret a l’habitatge, i 5/2006, del llibre cinquè del Codi Civil. L’objectiu és que en un termini de trenta dies es pugui requerir als grans tenidors, i no a persones jurídiques i grans tenidors com constava inicialment, que desallotgin pisos ocupats on es duguin a terme activitats contràries a la “convivència normal de la comunitat”, “d’ordre públic” o que posin “en perill la seguretat o la integritat de l’immoble”. Les esmenes d’ERC deixen les comunitat de veïns sense la potestat d’iniciar aquests procediments, tot i que els permet instar els ajuntaments perquè exigeixin als grans tenidors el desnonament d’un pis ocupat. S’estableix que tots els costos del procediment l’hauran d’assumir els grans tenidors i la llei permetrà als consistoris adquirir temporalment l’ús de l’habitatge durant un màxim de set anys amb l’obligació de destinar-lo a polítiques públiques de lloguer social.
La proposició de llei va tirar endavant per lectura única i va ser aprovada per 102 vots a favor dels grups que van pactar les esmenes, 17 en contra (CUP i ECP) i 13 abstencions (Vox, el PP i un diputat no adscrit).
La diputada de JxCat i alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va defensar que quedava “delimitat” i “no quan li sembli a un ajuntament” quan podien impulsar aquestes eines, posant èmfasi en el fet que va “contra els grans tenidors que es desentenen de les seves obligacions” i no contra “els ocupes”. La diputada socialista Eva Candela va assegurar que la “frustració” que els consistoris no tinguin “capacitat de donar solucions”, tot i invertir molt de temps a inventar procediments i amb processos llargs amb finals “sense sortida”. El republicà Pau Morales va destacar que havien fet “un esforç per evitar mals majors, pensant doncs en les persones” perquè en sortís “una proposta legislativa més acurada”. Tot i votar-hi a favor, la diputada de Cs Anna Grau va qualificar-la de “força fluixa” i va dir que “no servirà per a gran cosa” en comparació amb la proposició de llei que ells van retirar.
“Mal feta”
En contra s’hi van pronunciar els comuns, que a través de Susanna Segovia van assegurar que estava “mal feta”, que vulnerava drets fonamentals i generava dubtes competencials i inseguretat jurídica. Per Segovia, estava concebuda per a “la campanya per a les eleccions municipals” perquè les accions dels ajuntaments “difícilment cap jutge les admetrà”. Montserrat Vinyets (CUP) considerava innecessària la llei perquè la problemàtica de relacions de veïnatge ja les regula el Codi Civil i va retreure a Junts i el PSC que si realment els preocupaven els grans tenidors facilitessin la creació de la comissió d’investigació sobre els fons voltors, una petició compartida per ERC.
