L'aranès es converteix en la tercera llengua oficial de Catalunya
Josep-Lluís Carod-Rovira, encarregat de presentar el projecte, ha destacat que la llei permetrà donar “a l'occità una protecció de la qual no ha gaudit mai”
La llei ha estat aprovada per àmplia majoria gràcies als 117 vots de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA davant dels 17 vots en contra de PP i Ciutadans
El Parlament ha aprovat aquest dimecres una llei que converteix l'aranès en la tercera llengua oficial de Catalunya, juntament al català i al castellà, i en la llengua d'“ús preferent” a la comarca pirinenca de la Val d'Aran.
La llei, aprovada per àmplia majoria gràcies als 117 vots de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA davant dels 17 vots en contra de PP i Ciutadans (C's), compleix l'article 6.5 de l'Estatut, que estableix que “la llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya”.
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, encarregat de presentar el projecte, ha destacat que la llei permetrà donar “a l'occità una protecció de la qual no ha gaudit mai”.
Carod ha recordat que al llarg de la història aquesta llengua ha estat “perseguida” o sotmesa a l'oblit, de manera que s'ha felicitat que Catalunya sigui un dels pocs territoris a la Unió Europea i l'únic dins d'Espanya que reconeix tres llengües oficials.
La llei de l'aranès aprovada avui reconeix, protegeix i promou aquesta llengua, regula la seva oficialitat a tot el territori català i el seu ús en les institucions pròpies de la Val d'Aran i preveu la creació de l'Institut d'Estudis Aranesos, un organisme independent que s'encarregarà de fixar les regles.
Tant el Consell General de l'Aran i els ajuntaments d'aquesta vall pirinenca com la Generalitat hauran d'utilitzar aquesta llengua en les relacions amb els ciutadans aranesos.
L'aranès, de fet, serà llengua d'ús “preferent” a totes les institucions araneses, així com als mitjans de comunicació, les escoles i la toponímia de la comarca.
Precisament aquesta referència a l'ús “preferent” de la llengua ha estat esgrimida per PP i C's com a màxim argument per posicionar-se en contra de la llei.
El Síndic d'Aran, el socialista Francesc Boya, ha declarat que “no hi ha cap llengua que tingui possibilitats de sobreviure si no hi ha darrere un poder polític que la defensi”.
“Avui és un dia gran per a la Val d'Aran”, ha proclamat el Síndic d'Aran, que ha pronunciat tota la seva intervenció en aranès.
