Balanç de legislatura
Medi Ambient
La Moreneta al poder
L'episodi que va portar al límit l'abastament d'aigua a Catalunya i la paciència a la conca del Ter va marcar la gestió del Departament de Medi Ambient i Habitatge
La legislatura ha acabat amb l'aprovació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, que va esmenar un error històric als aiguamolls del Baix Empordà
L'augment de la recollidaselectiva és un dels èxits, si bé no s'ha completat el mapa d'instal·lacions
El Ter ha estat un dels protagonistes indiscutibles, tant per bé com per mal, d'aquests últims quatre anys pel que fa a la gestió del Departament de Medi Ambient i Habitatge. L'episodi de la sequera entre el 2007 i el 2008 va marcar l'acció de la conselleria per a tota la legislatura, i va obligar a accelerar tot un seguit d'accions encaminades a garantir el subministrament d'aigua potable de l'àrea metropolitana de Barcelona, la que es podia veure més afectada en cas d'haver-hi restriccions. La sequera també es va fer notar molt intensament a les comarques gironines, d'una banda perquè va durar molt més que a la resta de la conca de la Muga, i de l'altra perquè va posar en primera línia del debat el transvasament del Ter. La priorització de l'abastament urbà que va comportar el decret de sequera va deixar amb l'ai al cor els regants per la por de perdre les collites. També va fer exclamar els sectors més ecologistes pel continu incompliment del cabal mínim del riu, mentre el sector turístic patia per les repercussions que podien comportar restriccions en plena temporada. Com a resultat va sorgir la Plataforma pel Ter, que va aglutinar des d'agents econòmics fins als ajuntaments, passant pels esmentats ecologistes i pagesos. Mentrestant, el departament buscava aigua sota les pedres recuperant vells aqüífers i fins i tot la portava amb vaixell des d'Almeria. L'aposta per la dessalinització va arribar tard perquè la del Prat, l'obra destacada del govern en gestió de l'aigua, no es va estrenar fins al juliol del 2009. En tot cas, la sequera es va acabar quan el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va recuperar les velles tradicions d'anar en processó a demanar ajuda divina. En una visita a Montserrat, va aprofitar per demanar aigua a la Moreneta, i al cap de pocs dies plovia a bots i barrals. El miracle va fer que el govern pogués respirar, i des d'aleshores els pantans de les conques internes han estat sempre a uns nivells elevats. Però la situació tampoc s'ha aprofitat per replantejar un model basat en dessalinitzadores, una de les solucions més cares, ni per promulgar un pacte nacional de l'aigua per redistribuir el volum de recursos hídrics entre el territori. En tot cas, sí que el Departament de Medi Ambient s'ha compromès amb el retorn de cabal del Ter, un compromís que avui dia comparteixen tots els partits polítics i que marca una reducció del transvasament gairebé a la meitat en l'horitzó 2015.
El Parc Natural del Montgrí
L'aigua ha estat un dels temes recurrents durant aquests quatre anys. L'altre ha estat la gestió dels espais naturals. Durant l'últim govern s'ha fet un pas endavant en la redacció de plans especials, de gestió i de delimitació de moltes de les zones protegides de les comarques gironines, uns documents que han de facilitar el dia a dia, l'obtenció de recursos i també marcar uns objectius més clars per al futur d'aquests espais. Les Gavarres, l'Alta Garrotxa i les muntanyes de Begur són alguns exemples de les zones PEIN que han aconseguit desencallar la seva situació normativa. El més destacat ha estat, però, la creació d'un altre parc natural, el del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. El procés no va ser senzill per l'oposició d'ajuntaments com ara Pals i l'Escala i de sectors com l'agrícola, que denunciava un intervencionisme excessiu en la futura gestió dels conreus. En tot cas, el mes de maig passat el Parlament, amb el suport del govern, va donar llum verd al parc, de més de 8.100 hectàrees, una part de les quals marítimes a l'entorn de les Medes. Les modificacions introduïdes en aspectes com ara la gestió de les zones agrícoles van propiciar un major suport final a la llei per part del territori, per exemple amb la incorporació de l'Ajuntament de l'Escala. El parc natural va representar completar la protecció dels aiguamolls de tot l'Empordà, una vella assignatura pendent des que el 1983 es va deixar fora del parc l'àrea del Baix Ter.
Energia i residus
El Departament de Medi Ambient ha col·laborat amb el d'Economia en la definició de les zones on s'han de situar els parcs eòlics, concentrats a l'Alt Empordà. La seva ubicació va generar una tempesta política en no coincidir amb les reclamacions de les administracions locals, però en tot cas es va poder resoldre a finals de legislatura un altre dels punts que s'arrossegaven feia uns quants anys. El nou model energètic ha estat una les banderes d'ICV, amb una posició clarament contrària a la MAT. La reducció i el reciclatge de residus n'ha estat un altre. La promoció de la recollida selectiva és un dels grans èxits del departament dels últims anys, ja que de ser gairebé inexistent s'ha passat a més d'un 28% el 2009, unes dades que s'han acompanyat d'infraestructures noves –planta de Solius, completar instal·lacions a Pedret i Marzà...–, però que n'ha deixat altres de molt importants per resoldre, com ara les de Girona.
