Tan estimat com odiat
Unes 300 persones es manifesten fins als jutjats carregats amb escombres per demanar que “es netegi la ciutat de corrupció”
Un centenar d'incondicionals de l'alcalde el reben entre aplaudiments i crits de suport
Quan Manuel Bustos va arribar ahir a les sis de la tarda als jutjats de Sabadell, l'esperaven un centenar de persones, la majoria militants, simpatitzants i regidors socialistes. Tot just aparèixer, vestit amb un polo negre i una americana grisa, va esclatar un fort aplaudiment. “Estem amb tu...” Bustos es va posar la mà dreta al cor com a mostra d'agraïment i, emparat pels seus incondicionals, es va dirigir a la premsa amb mirada ferma. “He vingut a demostrar que no tinc res a veure amb cap trama de corrupció ni amb el cobrament de comissions.” I va avançar que la seva seria una declaració “llarga i clara” perquè portava “una carpeta plena de documents” per acreditar la seva “innocència”. A la mateixa hora, unes 300 persones, liderades per l'Entesa per Sabadell, la CUP, Moviment Popular per Sabadell, ICV i EUiA, contraris acèrrims des de fa anys a les polítiques i l'estil de l'alcalde, sortien en manifestació en direcció als jutjats. Anaven carregats d'escombres i amb un lema clar: Sabadell, lliure de corrupció.
Bustos no ha despertat mai indiferència. O estàs amb ell o hi estàs en contra. O l'estimes o l'odies. I ahir, a les portes del jutjat, es va escenificar aquesta dualitat. A estones de manera grotesca. Com ara quan un grup de detractors van començar a cantar una nadala composta especialment per a l'ocasió i que substituïa el popular “Hacia Belén va una burra...” per “Hacia el juzgado va el capo, rin-rin...”
No totes les protestes van ser tan festives. Hi va haver algun moment en què feia la sensació que aduladors i contraris arribarien a les mans, amb enfrontaments i insults de tota mena. L'exportaveu de l'Entesa per Sabadell Isidre Soler era un dels que exhibien l'adhesiu “Escombrem la corrupció” enganxat al pit. Un militant socialista li va plantar cara. “Els voltors que no aconsegueixen els seus objectius a les urnes, han vingut a l'olor de la carronya”, li va etzibar Eusebio Garcia, militant socialista.
Va ser només un apunt de conflicte que va esclatar del tot quan Bustos va entrar al jutjat. “No en tindrem cap altre com ell”, comentava una dona. Mentre que, a pocs metres i envoltat de càmeres de televisió, un home amb gorra –ahir, com dissabte, a les portes dels jutjats de Sabadell feia un fred glacial– acusava de “donar suport a la corrupció” tots aquells que havien vingut a animar l'alcalde. “És un imputat i a sobre l'esteu aplaudint”, deia. I ja en un to una mica més distès afirmava que a Sabadell “no hi ha pa per a tant xoriço”.
“Bustos, dimissió”
La manifestació va recórrer els carrers del centre amb crits de “Bustos, dimissió”. La portaveu de l'Entesa per Sabadell a l'Ajuntament, Virginia Domínguez, va declarar que la màxima preocupació ara és que “aquesta situació s'hagi estat reproduint durant anys”. Un sentiment compartit per la majoria dels manifestants, que deien que se sentien víctimes d'una manera d'actuar, amb “constants coaccions encobertes, tractes de favor i amiguisme”, que forma part, asseguren, d'una manera personalíssima
d'entendre la política.
Molts d'ells van recuperar ahir el famós adhesiu amb el lema Estil Bustos, no gràcies, i van tornar a recordar incidents com ara la càrrega policial al bar Bemba, el setembre del 2003, quan el germà de l'alcalde, Paco Bustos, ara també imputat, era el responsable de la policia, i la detenció d'un jove de 14 anys l'abril del 2005 precisament per haver enganxat un d'aquests adhesius.“Crec que per fi l'estil Bustos s'ha acabat i des de fa una setmana estic molt contenta”, resumia una dona.
