La revolta de David Fernàndez

L'entrada de la CUP al Parlament de Catalunya era l'entrada del cavall de Troia de les classes populars. Ho va dir, abans i després de les eleccions del novembre passat, un dels tres diputats independentistes que han entrat a l'hemicicle. Ho va dir un periodista, que ara no exerceix, i ho va dir un membre de la Xarxa d'Economies Solidàries. Són tres trets distintius d'una sola persona: David Fernàndez. El diputat independentista va ser ahir a l'Ateneu de Celrà per cloure un cicle sobre models d'economia solidària que havia començat el gener, com va recordar l'alcalde celranenc, Dani Cornellà, que és de la mateixa organització política que Fernàndez.

El diputat del barri barceloní de Gràcia havia de parlar d'alternatives a l'actual sistema productiu, però en el torn obert de paraules als assistents els va interessar més que oferís el seu punt de vista sobre la classe política i els recents casos de corrupció que afecten la federació que ostenta el govern, com ara el cas Palau, el cas de les ITV, amb la imputació a Oriol Pujol, o el cas Pallerols (Treball).

Fernàndez va exposar a tothom que el va anar a escoltar –més de cent persones– que l'”emergència social” obliga a ser valent i a prendre decisions. Va parlar que cada dia a Catalunya hi ha 87 acomiadaments i 80 desnonaments, i que 490 persones entren en el terreny de l'exclusió social. Si Artur Mas diu que el govern aplica els plans de la cancellera alemanya, Angela Merkel, cal que es prenguin decisions “gratuïtes, intermèdies i valentes”. L'experiodista del setmanari Directa proposa una moratòria de desnonaments i que el repartiment de la riquesa sigui més equitatiu. “Hi ha gent que s'està enriquint amb aquesta crisi.”

Per fer front a l'austeritat continuada –Fernàndez va parlar d'austerici–, el diputat barceloní no veu cap altra alternativa que el foment de l'economia social, de proximitat, i de les cooperatives. Membre de la cooperativa d'energia verda Som Energia, el diputat de la CUP va explicar que escollint bé a l'hora de comprar, de desplaçar-se o d'invertir els estalvis ja es pot canviar l'actual sistema productiu. “El capitalisme és quasi un crim quotidià”, va dir Fernàndez. El grup de la CUP aposta per la “nacionalització dels recursos energètics”.

Fernàndez va haver de cridar davant l'auditori i, fins i tot, d'asseure's sobre una taula, perquè ahir no hi havia micròfon. Però el discurs contra “les elits” va quedar clar. Va recordar els beneficis anuals d'Abertis o La Caixa i els mals d'un sistema dependent del petroli i els combustibles fòssils. “La crisi va començar el 1973.” Ara, s'han de canviar les coses, va explicar. Fernàndez va incitar la gent a rebel·lar-se. “Els propietaris del país som nosaltres, no La Caixa.” Va admetre que, en un cas hipotètic de govern de la CUP a la Generalitat, “entraríem en un laberint juridico-tècnic per canviar les coses”, però preguntat sobre la viabilitat del canvi que propugna, el diputat va dir: “Com és possible aquest món?”