CDC aspira a fer forat en 17 ciutats del ‘cinturó roig'

La majoria social per la independència es construeix a peu de carrer i, sobretot, guanyant suport als municipis on els convençuts són minoria. Amb aquesta certesa, la direcció de CDC ha encarregat plans interns d'actuació comarcal per modular el discurs en funció de les necessitats del territori. La principal assignatura pendent és l'àrea metropolitana, pel volum de població que representa. Dins del cinturó roig, però, també hi ha nuclis d'actuació preferent. El secretari d'organització del partit, Josep Rull, dirigeix l'anomenat Programa 17+1, que ha identificat disset ciutats metropolitanes i hi ha afegit el districte barceloní de Nou Barris.

Sota el paraigua de la campanya Dret a decidir i estat propi, garantia d'un futur millor, CDC intentarà convèncer l'electorat d'aquests municipis que la independència és la millor garantia de progrés social i de manteniment de l'estat del benestar, segons fonts del partit. També es farà èmfasi en un projecte de país integrador que relliga amb la realitat de Catalunya com a terra històrica d'acollida. Els convergents adaptaran, així, el discurs a la realitat sociològica i demogràfica de cada territori. Segons fonts de la formació, les agrupacions comarcals treballen des de fa quatre mesos en aquests plans d'actuació específics amb el propòsit d'optimitzar la feina de base.

El Programa 17+1 deixa fora les ciutats petites de l'anomenat cinturó roig. Prioritza els nuclis més poblats, on CiU i ERC van obtenir, sumades, menys del 25% dels vots en les eleccions del 25 de novembre passat, amb comptades excepcions que s'acosten al 30% (vegeu gràfic). En alguns d'aquests municipis, però, no es comença de zero. Després del congrés de Reus de fa un any, Convergència ja va identificar onze ciutats de l'àrea metropolitana com a preferents, a més de Nou Barris, i es va abocar per primera vegada en una altra campanya que se centrava en la hisenda pròpia, emmarcada en la reivindicació del pacte fiscal. Es tracta de Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Sant Boi, Sant Joan Despí, el Prat, Viladecans, Rubí i Badia del Vallès.

Els comicis del 25-N han permès als partits dibuixar una anatomia acurada dels vots sobiranistes i unionistes. Tenint en compte els resultats, CDC ha afegit sis municipis més a la llista inicial: Barberà del Vallès, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, la Llagosta, Montornès del Vallès i Canovelles. En aquesta sofisticada tria, a cavall de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, els convergents han descartat municipis petits com ara la Canonja. En tots, CiU va quedar lluny de ser la primera força més votada. En alguns casos, quedava en el tercer o quart lloc, mentre que ERC no pujava del sisè. Són feus històrics del PSC en què el vot independentista és minoritari i que seran clau en la consulta.

L'objectiu de CDC és penetrar ara en els racons més hostils del cinturó metropolità. En altres municipis –com ara Pallejà i l'estrenat Molins de Rei, on CiU exerceix l'alcaldia–, els nacionalistes han anat guanyant terreny. També ho ha fet ERC, amb Sant Vicenç dels Horts com a emblema d'Oriol Junqueras. Però la realitat metropolitana és complexa i, amb el dret a decidir en el programa electoral, Artur Mas va perdre nou escons per Barcelona el 25-N. La majoria social per l'estat propi es debatrà, sobretot, a les velles ciutats roges.