Política

XAVIER VINYALS

PRESIDENT DE LA PLATAFORMA PRO SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES

“Sense un estat propi, no tindrem seleccions”

límit · “Ja en tenim 21 de reconegudes, però és molt difícil avançar més, perquè l'Estat espanyol ens tanca les portes” avantatge · “Només pel fet de ser independents, l'aportació de l'esport al PIB pujarà”

Si hi ha una majoria social àmplia per la independència, els polítics trobaran la fórmula

Després d'anys de batallar pel reconeixement internacional de les federacions esportives, la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, presidida per Xavier Vinyals, s'ha abocat a impulsar l'actual procés sobiranista. La plataforma és una de les entitats que col·laboren en el festival Catalunya Vol Viure en Llibertat i amb Dignitat, que aquest diari organitza dissabte vinent a Girona.

Amb l'aposta per una Catalunya estat, la reivindicació de les seleccions queda superada?
Fa uns anys pensàvem que existia la possibilitat de tenir un model d'estat on es permetessin les seleccions nacionals. I es van recollir 500.000 firmes i es va canviar la llei catalana de l'esport en aquest sentit. Però la pràctica i les sentències del Tribunal Constitucional han dit que per tenir seleccions hem de tenir un estat propi. Avui les seleccions catalanes és bo que existeixin pel propi esport i per la projecció internacional del fet català, però, tot i que hem trobat escletxes, hem avançat fins on hem pogut i ja tenim 21 federacions reconegudes, és molt difícil avançar gaire més, perquè l'Estat espanyol ens tanca les portes, de fet i de dret. Per tant, als que volien seleccions sense un estat propi els he de dir que no les tindrem.
Creu que aquest procés pot tenir marxa enrere?
Estic convençut que no. Espero que els nostres polítics i el país en general siguin capaços de trobar la primera oportunitat històrica per obtenir la plenitud nacional. I crec que n'hi haurà una d'aquí a poc temps. Però si no l'aprofitem, per les circumstàncies o perquè no en sabem prou, arribarà més endavant. Anys enrere, per ideologia, jo estava disposat a apuntar-me a causes perdudes. Però amb els anys m'he tornat més pràctic, jugo a batalles que puc guanyar, i aquesta crec que la podem guanyar i la guanyarem. Ara, vull guanyar-la al més aviat possible. Allò de la formigueta, d'anar fent, s'ha acabat. Hi ha una part molt important en tot això que consisteix a creure-s'ho.
La diferència no és que ara més gent que mai s'ho creu?
Però encara n'hi ha molts que diuen que tant de bo però que Espanya no ens deixarà. I crec que Espanya no té manera d'evitar-ho, i que l'Espanya intel·ligent ja ho sap, això. És una mena de tsunami històric.
També és una pugna institucional.
Això només és una part. Al final, si aquí hi ha una majoria social àmplia, els polítics trobaran la fórmula. Per això els triem.
Tot seran avantatges per a l'esport català?
D'aquí a uns mesos presentarem un estudi acadèmic, elaborat per especialistes de diversos àmbits, sobre l'impacte que tindrà la independència en l'esport. Només pel fet de tenir estat propi, l'aportació de l'esport català al PIB pujarà, i bastant. Hi ha un efecte positiu en l'economia de l'esport, és irrebatible, perquè un estat propi significa seleccions reconegudes internacionalment, i, automàticament, estar competint. I Catalunya serà una de les deu seleccions de futbol top del món, per exemple. Tot això donaria un efecte molt positiu a la marca Catalunya. Els beneficis serien enormes, i el que intentarem fer amb aquest estudi és quantificar-los i qualificar-los.
El món de l'esport català té clars, tots aquests beneficis?
En general sí. Volem mobilitzar-lo en favor del sí, i crec que hi trobarem bona receptivitat. Però cal diferenciar l'esport amateur del professional. La gent de l'elit és més difícil que es mulli perquè els poden fer fora de la selecció espanyola, o multar-los, o poden perdre patrocinadors. Han de tenir una prudència que jo entenc.
En un estat propi, els esportistes catalans en quina selecció haurien de competir?
Això està regulat. Els esportistes que ja hagin jugat amb Espanya, o una altra selecció, podran triar, un sol cop, això sí. El fet de ser seleccionable per una federació catalana el donarà el passaport que tinguis. Thiago, l'exjugador del Barça, podia triar entre jugar amb el Brasil, Itàlia o Espanya. Hi ha jugadors nascuts a Espanya que segur que podrien jugar amb la selecció catalana si volguessin.
O Messi.
Per què no? Però hi ha casos més clars. Iniesta, per exemple, que a més està casat amb una catalana. Catalunya seria un país normal, i l'esport ja té regulat això a escala internacional.
Quina importància tenen el concert de dissabte a Girona, el del Camp Nou i en general tot aquest reguitzell d'actes que està muntant la societat civil?
Són clau. Aquest és un procés bàsicament monitoritzat per la gent de base, per la societat, perquè hi ha una voluntat molt àmplia i molt transversal. Els polítics els triem per dirigir com es fa el procés, però és la societat civil qui empeny. Per això les mobilitzacions populars són tan importants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.