Política

CiU i ERC guanyen les eleccions post manifestació de la Diada

Mas va demanar una “majoria excepcional”, però la federació nacionalista va perdre dotze diputats i va necessitar pactar amb ERC

Els comicis van donar una clara majoria als partidaris del dret a decidir: 107 diputats de 135

ICV, que va obtenir el seu millor resultat, i les CUP van guanyar votants d'esquerres

Les eleccions del novembre del 2012 van provocar el canvi de mapa electoral més profund i sorprenent de la història recent de Catalunya. Per primera vegada, els dos partits nacionalistes, CiU –apostant per l'estat propi i el dret a decidir– i ERC –apostant per l'independentisme per la via ràpida– van ser el primer i el segon partit més votat i van reunir el 44% dels vots. El PSC va caure fins a la tercera posició per primera vegada en 32 anys d'autonomia, i es va sumir en una crisi interna de futur impredictible.

Les últimes eleccions catalanes, convocades d'urgència per un Mas al límit del precipici després del no de Rajoy al pacte fiscal, d'una manifestació multitudinària pro independència i d'haver pactat amb el PP les retallades en l'estat del benestar, van trencar tots els pronòstics dels sondejos. CiU, que somiava en la majoria “excepcional” per tirar endavant la consulta, va recular 12 diputats i es va quedar en 50. Van ser els segons pitjors resultats de la federació. Només l'any 1980 havien guanyat amb menys percentatge de vot. Tanmateix, Mas, amb un pacte d'estabilitat firmat amb la nova ERC d'Oriol Junqueras, va mantenir el poder a la Generalitat.

La reclamació d'una consulta sobre la independència a Catalunya va assolir, però, el suport majoritari dels electors. Al Parlament avui estan d'acord a fer una consulta 107 dels 135 diputats: a favor, CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i les CUP, en contra, el PP i Ciutadans. Les eleccions van demostrar a CiU que el lideratge del procés cap a la secessió havia de ser compartit, negociat i discutit fins a l'últim detall amb totes les forces polítiques catalanistes. El paper, però, més rellevant se'l va endur, en aquelles eleccions, ERC. Els republicans tornaven als resultats de l'època de Carod-Rovira, passant de 10 a 21, i, sobretot, guanyava la gran batalla simbòlica per ser segona força, en detriment del PSC.

La Catalunya dels “indignats” i del 15-M també tenia els seus fruits electorals. D'una banda, ICV-EUiA avançava dels 10 als 13 diputats i assolia els seus millors resultats després de l'adéu del PSUC; i, de l'altra, apareixia al Parlament per primer cop l'esquerra radical independentista, amb les CUP.

El PSC, l'únic partit que aposta únicament pel federalisme, és avui el paradigma d'un partit en crisi. A un sospir de trencar-se. El mal resultat de les eleccions va donar ales als sectors catalanistes crítics amb l'aparició de nous diputats com ara Àngel Ros i Joan Ignasi Elena al front. El 2010 governaven la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, les diputacions i tenien ministres a Madrid. El 2012 van quedar només amb 20 diputats: els pitjors resultats de la seva història.

L'espanyolisme, però, no va perdre força electoral. El PP seguia sumant i Ciutadans va sorprendre amb nou diputats, multiplicant per tres els seus resultats del 2010.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

La fundació Ampans genera un valor social de 112 milions

ANÀLISI

La llarga ombra de Pasqual Maragall

ELS PROTAGONISTES

Un mandat marcat pel torcebraç polític

llançà

Espanya, “país bananer”

Barcelona

El cas Casado, a punt de quedar en no-res

Madrid

L’AMI estudia una querella contra la fiscalia

barcelona

Marxa a Barcelona per reivindicar l’1-O

barcelona
L’APUNT

Amb la soga al coll

Rússia i la Xina alerten els EUA que respondran a l’última tanda de sancions

MOSCOU/PEQUÍN