Política

Debat sobre la posició de l'Església respecte al procés

La necessitat d'un posicionament de l'Església catalana sobre el procés i la manera com els cristians i els catòlics poden intervenir i viure el moment polític centren la ponència ‘Església i país'

Coincidència en demanar més claredat als bisbes catalans

“La meva formació beu dels valors del cristianisme.” Així va introduir ahir l'exconseller i exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, el debat sobre Església i país, en el qual va participar el professor de filosofia i diplomat en ciències religioses, Xavier Serra, i l'economista i membre del Consell Assessor per la Transició Nacional Salvador Cardús. Nadal va advertir de les contradiccions amb què topa l'Església en el seu posicionament respecte al moment polític, i va afegir que potser no caldria un accent especial sobre el procés des de la sensibilitat cristiana si no fos, va advertir, “que des de l'altre costat, i al·legant també a valors cristians, es nega la majoria”.

Per la seva banda, Xavier Serra va llegir diversos textos del magisteri de l'Església i va citar Joan Pau II per recordar que el dret a l'autodeterminació “no hauria de trencar la unitat cristiana, no ha de deixar ningú pel camí”. I va concloure que “cal una lectura intel·ligent i també prudent dels documents”.

Salvador Cardús va basar també la seva intervenció en diversos textos i es va referir a un del bisbe Antoni Deig per definir el que, segons ell, hauria de ser la manera cristiana d'aproximar-se a una construcció nacional: “Deig establia tres maneres: la primera és estimar Catalunya, el sentiment de vinculació al país té a veure amb el cristianisme. La segona és la de la fidelitat, una fidelitat que ha de ser a prova de tot, i finalment, amb una actitud de servei, no de domini sinó de servei.

Preguntats sobre com s'hauria de posicionar la jerarquia catòlica catalana respecte al procés, Salvador Cardús va expressar el seu desig de veure-la “més compromesa amb el dret a decidir”, tot i que en va relativitzar la importància: “No em fa perdre la son, ja que és acomodatícia i l'endemà d'haver proclamat la independència, la reconeixeran.”

Xavier Serra va puntualitzar que els bisbes no poden dir el que han de fer els catòlics però sí donar indicacions. Va advertir, però, de la complexitat amb què topen els representants de l'Església en pronunciar-se: “Hi ha cristians que no entenen que Catalunya és una nació i continuen sent cristians als quals els bisbes també representen. Crec que cal parlar clar, d'acord amb el que escriu el magisteri de l'Església, amb frases curtes i clares, amb un document aclarint les idees”, va recomanar.

L'assignatura encara pendent del dret a l'habitatge

clara ribas

La inacció de les institucions i l a manca d'una legislació efectiva van centrar el debat sobre el dret a l'habitatge. Els ponents van exposar la situació actual a Catalunya i van coincidir a assenyalar que els passos que s'han fet fins ara han estat fruit, sobretot, de l'acció de la societat civil. En la presentació del debat, Flora Ridaura, representant de Càritas Diocesana, va denunciar l'evolució soferta en les execucions de desnonament, les quals són ara majoritàriament per impagament del lloguer i no de la hipoteca, com eren a l'inici de la crisi. Per la seva part, Bru Pellissa, gerent de la fundació Ser Gi, va assenyalar la importància de l'habitatge en l'arrelament i en l'estructuració d'una família, i va plantejar també la necessitat d'un acompanyament social en els casos de desnonament, i fins i tot en els casos d'impagament. Finalment, Mercè Pidemont, advocada de la PAH, va anunciar la intenció d'aquesta entitat de presentar una alternativa a la ILP al Parlament, semblant a la presentada al Congrés dels Diputats.

Un nou estat sense exèrcit però amb defensa civil

clara ribas

El representant de Seminari per la Pau, Martí Olivella, va plantejar ahir si un estat nascut el segle XXI ha de crear un exèrcit propi o si, al contrari, ha de destinar recursos a construir una possible defensa civil. Olivella va analitzar situacions en les quals podria ser necessari una força armada, com ara un possible conflicte durant el procés, la lluita contra el crim organitzat o el terrorisme, i en tots els casos va oferir opcions alternatives a un exèrcit de nova creació. Segons Olivella, “l'energia i la il·lusió” de la societat civil catalana és una arma: “Si estem essent capaços de fer un moviment de canvi polític, quan aconseguim la independència ens hem de desmobilitzar i entregar aquesta força a altres?”, va preguntar. Finalment va llançar el repte de ser el primer estat al món que descarta una força armada pròpia: “Siguem pioners en aportar recursos humans i econòmics per desenvolupar una defensa civil”. En aquest sentit, va insistir en optar per crear un sistema de protecció, seguretat i defensa civil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El portaveu del PP al Senat diu que controlaran el tribunal de l’1-O “des de darrere”

madrid
PAU VILLÒRIA
COMISSIONAT PER AL DESPLEGAMENT DE L’AUTOGOVERN

“Ara el 155 es pot aplicar a qualsevol comunitat”

Barcelona

Homenatge del Congrés a Montse Oliva, delegada d’El Punt Avui a Madrid

madrid
L’APUNT

De l’esperança a la decepció

ANDREA VENZON
PRESIDENT DE VOLT

“Els joves europeus no estan protegits per cap partit”

Brussel·les

May avisa que fer-la fora no farà que les negociacions del ‘Brexit’ siguin més fàcils

Londres

El PSC critica la despesa en personal a Palafrugell

PALAFRUGELL

Puigdemont veu bé anar a Europa amb bascos i gallecs

Barcelona

El regidor de Sils expulsat d’ERC “treballa” pel poble i continua en l’equip de govern

sils