Folres o manilles? Voteu!

“Avui, a les
21 h, nosaltres també farem una consulta participativa: què preferiu, folres o manilles? Veniu a assaig i voteu! #aravelubo.” Amb aquesta piulada, amb etiqueta incorporada, els Capgrossos cridaven dimarts a assaig hores després que Artur Mas anunciés la consulta alternativa per al 9-N. El bon humor i la ironia no pot faltar encara que sigui per evidenciar la decepció de molts amb la proposta anunciada pel govern.

Només de trepitjar la seu dels Capgrossos, t'envaeix l'ambient de treball. Són més d'un centenar però es belluguen amb silenci per enfaixar i posar-se a treballar. Busco lloc i m'apropo als pares que esperen pacients i cansats –per què no dir-ho?– que acabi d'assajar la canalla. “Això d'avui ha estat com un gerro d'aigua freda. Fa molta ràbia perquè la gent estava molt il·lusionada”, em diu Dúnia Grabulosa. I hi afegeix: “A Madrid s'han sortit amb la seva per dividir-nos els de casa.” Més indignat es mostra el seu company, Joan Roca, que se sent enganyat: “Per fer pantomimes, jo ja no vaig a votar.”

Els assajos són un anar i venir de gent que entra i surt del local. A dins, hi tenen la xarxa protectora per aixecar els pisos superiors. “No es pot abusar de la xarxa perquè t'hi acostumes i a la plaça la realitat és una altra.” S'entén i sembla de sentit comú. Amb tanta concentració, no veig ningú que s'entretingui a parlar de política.

No he de burxar gaire quan em trobo de cara Oriol Rodríguez, periodista esportiu de Catalunya Ràdio. “Jo també muntaré una consulta a São Paulo, perquè en toca ser allà per feina”, bromeja. La convocatòria del 9-N va portar els Capgrossos a moure al dissabte la seva diada, en la qual esperen els castellers de Lleida i els Maduixots, els castellers de l'Alt Maresme, els quals van apadrinar. “S'havia d'anar a votar.” Ara molts es pregunten si canviar la data haurà valgut la pena.

Un dels veterans de la colla, Xevi Castellví, m'assegura que no en parlen gaire, de política: “Hi tenim més a perdre que a guanyar. Necessitem que la gent vingui a assaig. Jo sóc de la corda forta però s'ha de respectar que hi ha gent més espanyolista. En l'àmbit intern tothom ja ho té clar.” Fent la ronda entre els castellers n'escolto un parell que parlen en castellà mentre esperen a fer pinya. Els ho pregunto i tenen clar que aquesta era l'única sortida de Mas respecte a una consulta que “no era legal”. Votar, volien votar.

Sota les ordres del cap de colla, Mia Castellví, i el cap de pinya, Cugat Comas, els castellers no descansen ni un moment. Els entreactes castellers són breus però hi ha temps per a una tertúlia improvisada en què tothom para l'orella, fins i tot jo. “Si tornen a impugnar ara aquesta consulta de fireta encara farem alguna cosa”, deixa anar el periodista radiofònic amb qui m'he trobat abans. Carles Guanyabens, expresident de la colla, assegura que l'única sortida és que ERC i CiU s'acabin entenen per formar una llista unitària. Aquest nucli dur també inclou l'opinió de l'excap de colla, Lluís Feliu: “Estem obligats a fer la pseudoconsulta i esperar les eleccions. Això és una performance més, com anar vestit de groc.” No s'està, però, de criticar que no s'hagi anat més per feina per avançar amb estructures d'estat com ara l'Agència Tributària Catalana.

Abans de marxar, llegeixo la pancarta que tenen al pati: “Som Capgrossos tossuts.” Dubto de si és un missatge subliminar que té a veure amb el procés polític en què estem immersos. Una castellera em treu de dubtes: “La vam penjar per aixecar l'ànim després de la llenya dels dos castells del concurs de Tarragona. A veure si remuntem.” Amb tants símils castellers que es fan amb el procés sobiranista se m'acut comparar la seva tossuderia amb la del poble que vol la consulta. “Per fer castells s'ha de ser tossut i bo, però amb política es pot ser molt tossut però no imbècil”, deixa anar Xevi Castellví.