Acords amb l' Església si... ¿però quins acords?

El acords amb la Santa Seu de 1979 estan qüestionats des de diversos punts de mira, es tracta d'una clara situació de privilegis de l'església catòlica a Espanya,cal dir que setmanes enrere es divulgà un llistat d' edificis de titularitat de l'església que no estan dedicats al culte i no paguen l'IBI, impost que és una de les fons d'ingressos més rellevant pels ajuntaments, puix els acords i altres disposicions declaren exempts de la taxa els immobles dedicats al culte catòlic. Algunes opinions s'han emés en contra, en la línia de revisar i deixar sense afecte aquesta mena de privilegi.

Els acords en vigor afectaven a diversos aspectes: en relació a les forces armades, ensenyament, cultura, propietats, fiscalitat i economia. Les condicions, però, han canviat substancialment i la seua aplicació, a més a més de generar privilegis, exigiria un canvi radical, donat que el conjunt de temes desborda les possibilitats d'un comentari curt. Em centraré en un aspecte concret, el dels immobles dedicats al culte, que son temples, convents i similars. A hores d'ara, les congregacions religioses ostenten la titularitat de un nombre més que considerable de bens, sens dubte la part més nombrosa del conjunt del patrimoni històric a Espanya, la societat, però, esta interessada en la seua conservació i te el dret a visitar-lo gaudint de la seua riquesa cultural, incloent-hi els altres bens més menuts com son: pintures, retaules, estàtues, orfebreria....Són, doncs, les institucions públiques les que deuen vetllar per la conservació, i , òbviament, per que els ciutadans puguen accedir-hi.

En l'actualitat gran part del patrimoni de titularitat eclesiàstica es be d'interès cultural, a l'igual que altres privats estan exempts pel llei de l'IBI, per tal motiu allò que caldria acordar amb l'església catòlica seria el tipus de contraprestacions que deu fer aquesta envers l'Estat en quant a la conservació, subvencions o ajudes,o regim de visita, i control sobre els bens mobles( mobiliari, obres d' art etc...) que hi ha dins del edificis religiosos. Al text dels acords es creà unes instàncies mixtes que poc han funcionat, no evitant alguns espolis, trasllats irregulars d'obres d'art o, fins i tot, vendes contravenint les normes.

Un nou marc de relacions deu garantir que el patrimoni de titularitat eclesiàstica siga considerat com un be cultural del conjunt de la ciutadania, i en aquelles ocasions, cada volta més freqüents, recordem el cas el Convent de la Trinitat a València, de tancaments el seu retorn a un ús públic.

Com podeu veure, el problema no és tan simple i no es limita a eliminar els acords, sinó a establir-ne d'altres amb diferents continguts almenys en aquesta matèria, garantint obligacions i contraprestacions per part dels poders públics i l'Església, tal i com en diverses ocasions des del Consell Valencià de Cultura es recomanà sense obtindre resposta dels poders públics.