Una senyora i una bossa
Els malintencionats comparaven Isabel Brussosa amb la reina d'Anglaterra. Potser tenien alguna semblança física, però el que les unia era la bossa tancada que es mantenia com un misteri insondable que guardava incorrupte, per una banda, les essències angleses i, per l'altra, les d'una Garrotxa eterna en què l'amor a la Catalunya de la Renaixença tenia un paper cabdal. Isabel Brussosa es va trobar amb el càrrec d'alcaldessa d'Olot quan Pere Macias (CiU), que era un polític amb aspiracions, va decidir que ja estava fart de la muntanya i va marxar primer al Parlament de Catalunya, després va ser conseller i finalment s'ha instal·lat a Madrid, on actua com la torna de Duran i Lleida en les relacions amb el poder.
Però tornem a la nostra protagonista, una dona honesta i poc donada a l'exposició pública que, després d'una feina ajustada i professional dedicada a gestionar primer el Consell Comarcal de la Garrotxa i més tard l'Ajuntament d'Olot, es va trobar que les municipals no li eren favorables i els temuts socialistes encapçalats per Lluís Sacrest s'establien a Can Joanetes, el gran edifici industrial projectat per Joan Roca Pinet que avui fa d'ajuntament. La derrota, però, no va apartar Brussosa de l'activitat pública. Tot i que tenia la mare molt malalta i hagué de dedicar moltes hores a atendre-la, l'antiga alcaldessa va continuar fent classes de català. Immersa en una activitat mig particular, mig pública, avui és l'actual presidenta del Casal Esplai d'Olot.
