Cristian Aguadé, lluita inconclusa

El 4 de juliol moria als 94 anys, a Santiago de Xile, Cristian Aguadé i Cortés, un dels darrers testimonis de la Catalunya republicana. El fill petit de Jaume Aiguader, alcalde republicà de Barcelona, estudià a l'escola Blanquerna i a l'Institut-Escola de Barcelona, i inicià el seu compromís polític a ERC el 1937, en plena Guerra Civil, amb setze anys, defensant com a milicià un casal d'Esquerra durant els Fets de Maig. L'any següent s'incorporà a l'exèrcit republicà amb la lleva del biberó. Amb la derrota s'exilià a França, fins que a finals de 1939 marxà a Xile, gràcies a les gestions de Pablo Neruda, que, com a cònsol xilè, ajudà centenars de republicans a escapar d'un futur tenebrós en una França en guerra amb l'Alemanya nazi.

A Xile creà un petit taller de fusteria que amb els anys esdevingué Muebles Sur, una fàbrica de mobles de disseny, en la qual col·laborà l'arquitecte fundador del GATCPAC i seguidor de la Bauhaus, Germà Rodríguez i Arias, també exiliat català. Muebles Sur s'especialitzà en mobles artesanals amb dissenys funcionals i ha esdevingut amb els anys, amb una cadena de botigues pròpia, la firma capdavantera del disseny de mobles a Xile. Un dels seus primers clients fou el poeta Pablo Neruda, amic personal seu, al qual li dissenyaren els mobles de la Chascona, la seva mítica casa a Santiago. Exemplars d'aquests mobles estan als fons d'Arts Decoratives del Museu del Disseny de Barcelona i a la Casa Museo de Neruda d'Isla Negra. Casat amb la pintora Roser Bru –filla del diputat d'ERC Lluís Bru–, amb qui tingueren dues filles, Tessa i Agna, que continuen al capdavant del negoci familiar.

A Xile fou, en el vessant cívic: president del Casal Català de Santiago, fundador i president del Club d'Esquí Barcelona de Santiago, president de l'Agrupació d'Empresaris d'Ascendència Catalana de Xile... I políticament impulsà l'agrupació xilena d'ERC i el seu butlletí L'Emigrant (1944-1953), alhora que esdevingué col·laborador del president Josep Tarradellas.

A finals de la dècada de 1970, durant la Transició, formà part del comitè executiu d'ERC, vivint a cavall de Barcelona i Santiago de Xile, tot representant el partit al Consell de Forces Polítiques de Catalunya. Ha deixat escrita la seva trajectòria vital a Memòries d'un català de Xile (2009), que li prologà el seu amic, l'escriptor xilè Jorge Edwards. Un llibre que en la seva versió espanyola, editada a Xile, porta un títol més explícit del seu combat: Lucha inconclusa. Memorias de un catalán exiliado en Chile. Ara que tenim a tocar l'hora d'assolir la definitiva llibertat nacional de Catalunya, Cristian Aguadé, que tant havia lluitat per ella, no podrà veure-la. Però els seus hereus ens disposem a cloure la seva lluita inconclusa, una lluita que no hauríem guanyat si no hagués estat gràcies a milers i milers de lluites inconcluses com la seva.

Gràcies per tot el que ens has donat i ensenyat, Cristian.