Junts pel Sí

Junts pel Sí no és cap partit polític, ni aspira a ser-ho. Junts pel Sí és la suma puntual d'una munió de gent molt diversa, que transcendeix de molt les sigles de CDC o ERC o altres formacions polítiques. És difícil imaginar una coalició tan heterodoxa sense un punt en comú que respongui a la pulsió d'un país i una societat tan plural com la catalana. En cap cas es tracta d'una coalició pensada per guanyar amb garanties unes eleccions autonòmiques. I si algú ha fet aquesta lectura, des de dins o des de fora, erra de totes totes. Diguem-ho clar, doncs: Junts pel Sí no té cap més raó de ser que la voluntat inequívoca de fer la independència. Aquí radica la seva força i la seva excepcionalitat. Allò que anem a fer, que tenim la ferma determinació de fer, és un nou país, més just i més lliure, un país que tingui per bandera la voluntat de viure i conviure. I això només és possible amb la independència. I aquest és precisament el punt que ens distancia, si més no a bona part dels que formem part d'aquesta Llista pel Sí, d'altres opcions polítiques ben respectables com Catalunya Sí que es Pot. Podem compartir el sentit de justícia social, de regeneració democràtica. Ara bé, som conscients que només podrem guanyar un país més just i lliure fent primer la independència i construint, entre tots, la República Catalana: un estat plenament democràtic i que té l'oportunitat única de construir un estat veritablement al servei de la ciutadania. Fer-nos creure que la solució vindrà d'hipotètiques noves majories al govern de Madrid és foc d'encenalls. Tots sabem que aquestes majories no hi són. No només perquè requereixen el concurs del PP i/o el PSOE. També perquè en el millor dels casos les opcions polítiques emergents a Espanya no estan per la feina.

Ara bé, és obvi que molts de nosaltres tenim la convicció que serà més que inevitable, desitjable, que en la definició d'aquesta República Catalana, comptem amb tota la bona gent que anhela un país més just i en el qual la igualtat d'oportunitats sigui un criteri fundacional. En aquest àmbit concret ens sentim molt a prop d'altres formacions polítiques o candidatures. I que una persona com l'amic i company Raül Romeva (quin gran candidat que tenim!) sigui el cap de llista de Junts pel Sí és, en si mateix, tota una declaració de principis. La independència és una palanca de canvi imprescindible. La independència és la clau de volta del nou país, és l'única via per fer la República Catalana, és l'única oportunitat per fer també un país eficient, que funcioni amb criteris de racionalitat, que administri els recursos al servei de les necessitats econòmiques del país i de tota la seva gent, que basteixi una xarxa d'infraestructures potent que ens connecti al món i que alhora respongui a les necessitats diàries de la ciutadania, començant per una xarxa de rodalies tal com toca. O que garanteixi un model de pensions per als nostres avis. O l'accés a un habitatge digne. O que permeti que els nostres joves, que les futures generacions, tinguin una oportunitat de debò en la societat que els ha vist néixer i que no hagin de deixar el país per construir-se un futur. Per això, sobretot per tot això, és tan important la independència. Certament hi ha també raons culturals i històriques, de pes. Però sobretot, per damunt de tot, hi ha la necessitat de construir un estat que serveixi a les necessitats de la gent, que els procuri un futur millor, a tots, amb independència del lloc on han nascut i de la llengua que parlin. Aquells que propugnen la regeneració democràtica o la justícia social mai seran els adversaris de l'independentisme. Ben al contrari, en són sempre aliats potencials.

La independència no és cap ideologia, certament. No ho ha estat mai. La independència no va contra ningú sinó que en el fons –i de manera rotunda, diria– està al servei de tots els ciutadans del país, de tots sense excepció. Aquest és el motiu, com deia al principi, que ens aplega a Junts pel Sí persones que d'altra manera, probablement, no haurien sumat mai en una mateixa candidatura. Aquí radica la seva força, la seva potència, la seva capacitat d'entusiasmar, el seu servei inequívoc a una causa justa. Per això aquesta, la independència, ha de ser, ara i aquí, un compromís inequívoc amb els ciutadans.

És clar que haurem de parlar amb el govern espanyol, per
negociar de la manera més amistosa possible el naixement de l'Estat català i per aconseguir
les millors relacions de veïnatge. Però l'acumulació d'aquesta força no és per demanar permís, ni per negociar un nou statu quo amb l'Estat, respon a una demostració de la voluntat sobirana de la societat catalana que l'exercirà sense dilacions en un diàleg entre iguals amb l'Estat espanyol. Anem a fer la independència, anem a totes, s'ha dit, i
hi anem no només perquè és l'únic camí possible o perquè no ens han deixat cap més sortida. Hi anem també per dignitat, perquè hi tenim tot el dret, pels anhels de tots els que ens han precedit i perquè sabem que només la República Catalana, com deia Francesc Macià, pot albirar “una Catalunya políticament lliure,
socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”.