Declaració de sortida
El Parlament inicia, a proposta de JxSí i la CUP, els tràmits per iniciar un procés constituent “no subordinat” al TC
Ho detallen en un manifest que volen aprovar abans de la investidura
L'oposició en demana la retirada
El text apunta a un estat català independent i republicà
Primer acord en ferm de Junts pel Sí i la CUP per començar aplicar el mandat democràtic que va sorgir de les urnes el 27-S i que se centra en una primera fase de construcció de la República catalana.
El primer pas serà l'aprovació d'una declaració en el pròxim ple del Parlament per proclamar l'inici d'un procés constituent que, ja avisen, no estarà supeditat al que dictaminin les institucions de l'Estat, en particular el Tribunal Constitucional.
Aquesta proposta de resolució, que ahir ja va ser admesa a tràmit en la primera reunió de la mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell, concreta, a diferència d'altres declaracions, alguns detalls de les tasques que a partir d'ara haurà d'executar el Parlament i el govern en aquesta nova etapa legislativa i fer-ho –d'aquí la importància del text– de manera unilateral.
Així, a més a més de donar a conèixer l'inici del procés constituent per tal de crear un “estat català independent en forma de república”, també es fa saber que aquest nou país es construirà a partir d'un procés que ha de ser “ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu”. “De baix a dalt”, defensava ahir la CUP en contraposició al model que es va seguir durant la Transició espanyola. És el Governem-nos!, lema de la campanya electoral de la CUP i que ahir recordaven els seus membres en la presentació de l'acord amb JxSí. “No aprovarem una altra declaració, perquè ningú pot invalidar-la. És fruit del que van elegir els catalans el 27-S”, assenyalava la portaveu de JxSí, Marta Rovira.
Trenta dies i noves lleis
Aquest procés constituent incipient estarà regulat en base a una llei que, segons el text de la declaració, seria “pertinent” redactar en el termini màxim de trenta dies. Aquesta norma estaria acompanyada per dos textos legislatius més: un sobre la seguretat social i l'altre sobre a la hisenda pública.
Aquestes normes bàsiques, com també totes aquelles altres actuacions que es posin al servei de la desconnexió amb l'Estat, no estaran supeditades al TC, segons resa el punt sisè de la declaració. Una institució que, d'acord amb el redactat del text que es portarà a aprovació, està “deslegitimat i sense competència arran de la sentència del juny del 2010”.
La cambra catalana, en cas que la declaració resulti aprovada, es compromet a adoptar les mesures per obrir el procés i insta el futur govern a complir només les normes o els mandats que emanin de la cambra. Tot i que el redactat del text no concreta si haurà de ser el Parlament o el govern el que iniciï el redactat de les diferents lleis que han d'emparar aquesta nova transició, la portaveu de la CUP, Anna Gabriel, considerava que és el Parlament qui ha de recollir el mandat del 27-S, ja que és una institució “més diversa i plural que l'actual govern en funcions”. De moment, però, el primer pas parlamentari serà donar tràmit a la declaració que a hores d'ara té el suport de JxSí i de la CUP per poder tirar endavant la proposta. Tanmateix, un error de forma va impedir ahir agilitzar els tràmits i aquest matí la mesa es tornarà a reunir per acceptar la urgència i traslladar la proposta a la junta de portaveus per iniciar la tramitació, obrir el període d'esmenes que concreti la mesa i convocar el ple. Un primer esborrany de calendari situaria la celebració d'aquest ple la setmana que ve, aproximadament el dia 6, abans de la celebració de la investidura que, si s'esgoels terminis, cal celebrar com a màxim el dia 9 de novembre.
Oposició frontal
A la mesa del Parlament, però, se li gira feina. La declaració va rebre ahir el rebuig frontal dels grups de l'oposició. C'S, el PSC i el PP han demanat a la direcció de la cambra que reconsideri l'admissió a tràmit de la proposta, la qual cosa comporta una resposta de la mesa en 48 hores que haurà d'anar acompanyada, a més a més, d'un informe dels serveis jurídics de la cambra que avali la tramitació. La portaveu de C's, Inés Arrimadas, ja va qualificar de “cop d'Estat” la declaració perquè considera que el text “vulnera” l'ordre democràtic de la Constitució, de l'Estatut i del reglament de la cambra. “És un greu desafiament a la convivència”, va etzibar el vicepresident segon de la mesa, José Maria Espejo (C's). Els tres grups es van trobar ahir a la cambra a proposta del PP per redactar una proposta alternativa que de moment no ha obtingut el suport del PSC. Qui sí presentarà una contradeclaració serà Catalunya Sí que es Pot, que ahir va rebutjar donar suport a la de JxSí i la CUP, com els convidava a fer l'esquerra independentista. Per Coscubiela, la legislatura no ha pogut començar “pitjor” amb una declaració que “ignora” l'emergència social i “amaga” la corrupció de CDC. La seva contraproposta vol recuperar la celebració d'un referèndum pactat i mobilitzacions al carrer si l'Estat s'hi nega.
