Pendents de Catalunya

El 27 de setembre del 2015 Catalunya celebrava les onzenes eleccions al Parlament des de la restitució de la Generalitat. La transcendència dels comicis, que es presentaven en clau referendària, va comportar una màxima expectació, tant al Principat com al conjunt de l'Estat espanyol. “No són eleccions en un context normal. Voteu perquè si no altres votaran per vosaltres per decidir si sou o no espanyols”, admetia el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en plena campanya electoral. Però si en algun lloc l'expectació va obtenir uns registres mai vistos en unes eleccions catalanes, va ser més enllà de la península ibèrica. Amb més de 550 periodistes acreditats de 180 mitjans de comunicació d'arreu del món, el 27-S va tenir una expectació mediàtica i política a nivell internacional sense precedents.

Europa mirava atentament què passava a Catalunya, i no era la primera vegada. El procés sobiranista català ha comportat un interès creixent de la comunitat europea i internacional sobre la situació política del Principat. Les multitudinàries manifestacions de l'11 de Setembre a favor de la independència dels últims quatre anys han ofert impactants postals que han donat la volta al món. També la consulta popular del 9-N, la convocatòria d'eleccions plebiscitàries i els quinze dies de campanya del 27-S han tingut nombroses referències de part de l'esfera mediàtica i política del vell continent. Però què pensa Europa del procés sobiranista? Què hi ha més enllà dels concisos i diplomàtics missatges de la Comissió Europea sobre Catalunya?

L'escriptora alemanya Krystyna Schreiber va arribar a Catalunya ara fa 10 anys. Aquí, va estudiar traducció a la Universitat Pompeu Fabra, i el 2013 va realitzar un estudi sobre la percepció del procés català als mitjans de comunicació alemanys. “Em vaig adonar que els mitjans de parla alemanya interpretaven el procés sobiranista des del prisma espanyol, amb un missatge molt allunyat de la realitat”, afirma l'escriptora. Aquesta constatació la va portar a publicar al seu país natal una publicació que pogués aportar a la societat alemanya “informació perquè pugui entendre què passa a Catalunya”. Sota el títol Die Übersetzung der Unabhängigkeit (La traducció de la independència), el llibre es va presentar com “un exercici que pretenia trencar els tòpics sobre el nacionalisme català”, explica. L'obra alemanya va donar pas a la publicació d'un nou llibre que permetés a la societat catalana veure com veuen a Europa el procés sobiranista. Què en penses, Europa (Angle Editorial) va ser presentat el 14 de desembre passat a Barcelona com “un llibre que intenta fer una visió global sobre Catalunya i el procés sobiranista a nivell europeu”. L'obra està composta per catorze entrevistes amb personalitats europees i catalanes coneixedores dels detalls del procés sobiranista que formen, segons l'autora, “un dibuix de Monet, amb moltes pinzellades”. Unes pinzellades que cada una d'elles “aporta una visió singular i amb molts punts de vista del procés català”.

Preocupada per la lectura pejorativa que fan el grans estats europeus sobre el terme nacionalisme, Krystyna Schreiber inclou al llibre una extensa conversa amb el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas. “El terme nacionalista aquí s'ha llegit com una necessitat per reclamar l'existència de Catalunya i el seu dret a decidir, però a Alemanya li sonava al nacionalisme de la Segona Guerra Mundial”, afirma l'autora. Per Schreiber, el perfil “inequívocament europeista” d'Artur Mas, junt amb “les mobilitzacions de la societat civil i l'esforç comunicatiu de la Generalitat”, han aconseguit que el missatge sobiranista català arribi a les esferes mediàtiques i polítiques d'Europa. “Catalunya ha aconseguit entrar a l'agenda política europea. És un tema que està sobre la taula, però s'hauria de fomentar la comunicació en castellà ”, assegura l'autora.

L'obra també inclou entrevistes amb l'actual presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, l'economista britànic Edward Hug –traspassat ahir–, el polític socialista alemany Bernhard von Grünberg, o l'assessor del govern d'Angela Merkel en matèria exterior, Kai-Olaf Lang. Tots els entrevistats coincideixen en dues premisses clares: que el procés sobiranista és un projecte clarament proeuropeu, democràtic i legítim, i que la Unió Europea no reaccionarà fins que Catalunya hagi aconseguit la independència. Per això, per a l'autora és important que “hi hagi una estratègia clara de comunicació internacional”. Schreiber assegura que “s'ha fet molt bé, ja que durant els últims anys hi ha hagut, periòdicament, esdeveniments que han creat ressò mediàtic mostrant unes imatges cíviques i democràtiques al món”. A la mateixa conclusió arriba l'expert en política exterior Kai-Olaf Lang, el qual també preveu “un procés de negociació amb la Unió Europea si Catalunya decideix independitzar-se”.

La batalla, però, no serà fàcil. Segons l'autora, la força comunicativa i institucional espanyola dificulta la tasca de les institucions catalanes. Això sí, el procés sobiranista ha aconseguit quelcom inèdit a Europa: crear una societat mobilitzada i pacífica que reclama més democràcia i més Europa. “Si Alemanya visqués mobilitzacions com les catalanes, el govern central reaccionaria”, conclou Schreiber.