Estats Units
Crisi per un riu contaminat
Aigües tòxiques a Flint
La voluntat d'estalvi del govern porta els habitants d'una ciutat de Michigan a beure aigua amb plom durant gairebé dos anys
La falta de respostes de l'administració estatal i federal agreuja la situació a la localitat del cineasta Michael Moore i causa un escàndol polític
La població, de majoria afroamericana i pobra, assegura que els van ignorar
La General Motorsva decidir deixar d'utilitzar l'aigua del riu perquè li destrossava la maquinària
Obrir l'aixeta i trobar-se que,
en lloc d'aigua,
hi surt un líquid viscós, groguenc, a vegades marró, translúcid, tèrbol i amb sòlids flotants. I que la situació no s'arregli en una setmana, en un mes ni en un any. Els més de 90.000 habitants de la ciutat de Flint (Michigan), terra d'origen de la General Motors i del cineasta Michael Moore, han viscut un problema de contaminació d'aigües durant més de vint mesos, i no ha estat fins ara que els nord-americans s'han preocupat per saber què ha passat per arribar a una crisi de salut pública d'aquesta magnitud.
Fins a principis de gener, el governador de Michigan, el republicà Rick Snyder, i el govern federal
no es van decidir a declarar l'estat d'emergència a la ciutat. Les queixes pel color, l'olor i l'aspecte de l'aigua que sortia de l'aixeta havien començat l'abril del 2014, quan el gestor del municipi, nomenat a dit pel governador Snyder, va decidir canviar la font de subministrament:
a partir d'aleshores, els ciutadans beurien, cuinarien i es rentarien amb les aigües del riu Flint i no pas amb les provinents de la planta potabilitzadora de Detroit.
La fama de contaminació i deixadesa del riu de la ciutat no va preocupar el gestor ni l'agència de seguretat ambiental de Michigan, més interessats en l'oportunitat d'estalviar-se uns milions de dòlars que en la salut dels habitants. De fet, ni tan sols van aprovar un sistema de tractament especial del riu per fer-lo més potable.
La injecció de quantitats ingents de clor l'estiu del 2014 no va servir de res: tot i negar que hi hagués un perill per a la salut pública, l'aigua que sortia de l'aixeta estava cada cop més contaminada. El fet que
la General Motors decidís deixar d'utilitzar l'aigua del riu Flint perquè destrossava la maquinària tampoc va alertar les autoritats.
Els gestors van desestimar l'oferta de Detroit de tornar-se a unir al sistema de distribució que tenien abans i reiteraven que l'aigua de la ciutat era bona. El govern estatal
va començar a distribuir aigua embotellada mentre es feia un estudi, una mesura que va durar dos mesos fins que, de nou, les autoritats van decidir que l'aigua complia els estàndards de salut necessaris.
Ja no se'n van poder amagar més quan, al setembre, els hospitals del comtat es van negar a utilitzar aigua de la ciutat i van detectar que els nivells de plom en sang dels infants del municipi eren extremament perillosos. Més de 8.600 menors de sis anys estan en una situació crítica, amb possibles danys cerebrals i en el sistema nerviós.
“El meu fill de dos anys té por de l'aigua”, va assegurar Ariana Hawk, una mare soltera de Flint, als mitjans locals. La contaminació ha provocat que als més petits se'ls erosioni la pell i que els faci mal no només la ingesta sinó el contacte amb els productes tòxics mesclats en l'aigua que surt de l'aixeta. En els adults, “l'extrema toxicitat” de l'aigua provoca caiguda dels cabells, hipertensió induïda, pèrdua de visió i episodis de depressió. El problema ja és irreparable: la mala condició de les canonades cada vegada injecta més plom a l'aigua, en un cercle viciós sense solució a curt termini.
A partir d'aquí, tot es va precipitar i va acabar esdevenint un escàndol que ha explotat als nassos del governador Snyder un any després de la seva reelecció. “Demano perdó. Ho arreglarem”, va prometre dimarts. El president dels EUA, Barack Obama, ha posat el crit al cel, indignat pel que ha passat: “És inacceptable”, va assegurar, i va aprovar una partida de 80 milions de dòlars per ajudar la ciutat de Flint.
“Crim racista”
Els habitants de Flint fa setmanes, fins i tot mesos, que demanen el cap de Snyder, a qui culpen de la situació de manera directa. Ell va ser qui va nomenar el gestor de la ciutat i qui, en un principi, va desestimar les protestes perquè les considerava queixes electoralistes
i de grups “anti tot”. De moment, l'únic que ha dimitit és el responsable de Medi Ambient de Michigan. “La gent de la meva ciutat d'origen, Flint, està sent enverinada”, va escriure Michael Moore en un article a la revista Time. I no es va quedar aquí: “No estalviaré paraules: és un crim racista.”
Flint és un municipi amb un nivell de pobresa elevat, de majoria afroamericana, amb milers de cases abandonades i en mal estat, i de marcat caràcter demòcrata en un estat que, des de l'any 2010, està governat per un republicà. Té el dubtós honor de registrar una de les taxes d'assassinats més altes del país en les últimes dècades, amb un atur molt per sobre de la mitjana dels Estats Units, i amb un índex de pobresa que arriba al 41,4% de la població i a dos de cada tres infants.
Els afectats per la crisi de l'aigua
ja formaven part, abans de tot això, del grup dels més marginats del país. “Estaríem indignats si això passés
a nens blancs, i ens hauríem d'indignar perquè està passant a nens negres”, es va queixar l'exsecretària d'Estat i aspirant a la presidència Hillary Clinton. Són molts els que veuen el cas de Flint com un exemple no només de mala praxi en salut pública, sinó del racisme i la marginalitat que hi ha en molts àmbits de l'administració nord-americana.
