L'espoli oblidat de Franco

L'Associació de Perjudicats per la Confiscació del Govern Franquista (APIGF) fa més de 10 anys que treballa perquè se'ls retornin els diners requisats durant la Guerra Civil. La llei de la memòria històrica, aprovada l'any 2007, va deixar de banda la restauració dels béns als ciutadans particulars i només es
va comprometre a recompensar sindicats i partits. Cansats de lluitar per la via política, per la qual creuen que s'hauria d'haver resolt el conflicte, l'associació ha decidit apostar per obrir també la via judicial, encara que saben que serà un procés llarg. L'associació afirma que està oberta a qualsevol solució i es mostra contenta perquè després de molts anys de lluita per fi veu possibilitats d'acord. “Hem aconseguit canviar la visió. Fa uns anys els advocats ens tancaven les portes, ara en canvi ens donen suport”, afirma Lídia Jiménez, tresorera d'APIGF, que remarca que el que realment volen és donar per tancada aquesta lluita.

Era el 27 d'agost del 1938 quan el govern provisional de Franco va obligar a dipositar els diners de l'“enemic” al nou Banc d'Espanya, amb l'objectiu de debilitar la moneda republicana. Es va posar en marxa una operació en què es van recollir totes les pessetes per bescanviar-les per un xec, en què figuraven els diners que cada persona havia entregat al seu ajuntament complint amb el decret que prohibia la tinença de moneda republicana. Aquest document havia de servir com a comprovant, ja que estava previst que un cop s'acabés la guerra es retornarien els diners. Uns fets que van afectar tant els ciutadans d'un bàndol com el de l'altre.

Des del 1942 hi ha constància d'escrits en què gent individualment ha fet reclamacions perquè se li retornin els diners. “Se'ls va dir que no era el moment adequat, el mateix que ens diuen ara”, explica Laura Cervera, historiadora i vicepresidenta de l'associació. Han passat 74 anys i els particulars continuen reclamant allò que els pertany. “Ja no és tant una qüestió econòmica com moral”, afirma Cervera, que creu que si se'ls va donar un resguard era perquè hi havia la intenció de retornar aquests diners algun dia.

L'historiador Sánchez Asiaín, a través de la documentació trobada a l'Arxiu del Banc d'Espanya, conclou que es van arribar a recaptar un total de 7.707 milions de pessetes, el que ara serien 46,32 milions d'euros. En canvi, l'associació només té constància de 18 milions de pessetes (108.182 euros). “Hi ha molta gent que desconeix el valor del document i d'altres que l'han perdut”, afirma Jiménez. Aquest xec es pot trobar en mercats de segona mà, però només pot reclamar els diners un familiar directe.

Darrere de cada xec hi ha una història de lluita i superació. Una gent que es va quedar sense diners per afrontar la postguerra. Unes històries moltes vegades silenciades, com la de la Montserrat Capdevila, mare de la Lídia, que no va saber de l'existència d'aquest document fins al dia que es va casar. El seu pare sempre havia anat molt just de diners, ja que durant la Guerra Civil li havien pres tot el que tenien, així que quan es va casar la seva filla li va entregar el més valuós que tenia: el resguard que li havien donat els franquistes quan va entregar els seus estalvis. Mai va perdre l'esperança que algun dia li retornarien els diners i la seva filla podria gaudir del seu regal de noces.